Resultats de la cerca

Tomoví és un lloc del terme d’Albinyana situat al costat de la riera de la Bisbal del Penedès Antigament hi havia en aquest lloc una abundosa font natural El topònim de Tomoví s’ha conservat a la part NE del terme El 986 el lloc és esmentat com a villa Domabuis Més tard es documenta Thomabuis 1011 i Tomabui 1088 No és fins al 1193 que es troba la primera allusió directa al castell de Tomoví en la restitució del lloc d’Albornar feta per Guilla de Banyeres Al terme, hi tenien importants drets els Banyeres El 1202 Pere de Banyeres i el seu fill Guerau Pere cediren al monestir de…

L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada a ponent del…

Les escasses ruïnes de l’església de Sant Valentí d’Espona es troben, aproximadament, un quilòmetre al nord del llogaret dels Cortais, situat al peu de la tossa d’en Maig, prop del camí que ve d’Aiguatèbia Conflent D’aquesta església han pervingut escasses referències documentals d’època medieval n’hi ha una que data de l’any 1011, quan Vecclesiam Sancti Valentini in villa Spondaés confirmada com una de les possessions de l’abadia de Cuixà en la butlla atorgada a aquest monestir pel papa Sergi IV Una altra notícia, consignada també dins l’onzena centúria, és de l’any 1069 es tracta d’una…

La primera referència històrica d’aquest santuari de la vall de Boí és de l’any 1191, en què els esposos Pere de Girbeta i Arsenda, amb llur fill i la muller d’aquest Anglesa, concediren en almoina a Sancte Marie Calleis tot el que posseïen en un capmàs d’Àneu, per a la remissió de llurs ànimes i les dels seus pares Al segle XIV l’església de Santa Maria de Caldes era regida per un sacerdot que tenia el títol d"’abat” Així consta en la visita papal del 1373, en què ho era Pere de Perves Segles després consta que fou un centre de beneficència de la mitra d’Urgell i que s’hi…

El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia…

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…

El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà a mans…

L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós Les primeres notícies del lloc daten del segle X concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís església avui perduda s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio Malauradament les notícies de l…

L’església de Santa Maria de l’Antiguitat devia tenir uns orígens molt antics car la documentació del segle XI l’enregistra ja d’aquesta manera Situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i dins la jurisdicció episcopal d’Urgell, l’església és molt poc documentada L’any 1061 Ramon “Duerasan” feu testament en el qual escull com a marmessors el vescomte Dalmau, la vescomtessa Arsen i el seu fill Bernat entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies del baix Berguedà, cal especificar la de Santa Maria de l’Antiguitat Ed ad lumine Scte Maria…

El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer El 1262 ja s’hi venerava la Mare de Déu del Bonviatge, que probablement és una de les talles conservades a la vila, potser aquella de la qual només es…