L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell. A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós. Les primeres notícies del lloc daten del segle X; concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís (església avui perduda) s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny (et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio). Malauradament les notícies de l’església són molt escasses; possiblement fou l’església del castell del mateix nom, castell documentat el segle XIV, com a propietat dels barons de Pinós. L’església no devia ésser parroquial, car no apareix esmentada com a tal en la visita al deganat del Berguedà des de l’any 1312; pocs anys després d’aquesta visita, el 1316, els cavallers Berenguer de Faia i el seu fill homònim arrendaren els delmes de Gisclareny i de Sant Miquel de Turbians. L’església no apareix esmentada com a sufragània de la parroquial, Sant Miquel de Turbians, el segle XVIII. Avui, dedicada a la Mare de Déu del Roser, resta sense culte.