Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química estructural a la…
llentiscle
Llentiscle
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, d’1 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis, primerament vermells i després negres.
És molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscs, màquies, garrigues i matolls
icneumònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb el cos llarg i esvelt (d’uns 5 a 20 mm), acabat en un fibló més llarg que aquell, antenes llargues, filiformes o acabades en maça, cap arrodonit i tòrax allargat.
En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies
hoatzín
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels opistocòmids, d’uns 70 cm de llargada, que té les parts superiors de color castany o verd amb traços blancs, les inferiors blanques i presenta un plomall erecte al cap.
S'alimenta de vegetals Els polls tenen dues ungles a l’articulació del carp de cada ala, amb l’ajut de les quals s’enfilen per les branques Habita als boscs de l’Amazònia
hamamelis
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o petits arbres caducifolis, de la família de les hamamelidàcies, de fulles ovals crenades i de flors grogues que provenen de l’Amèrica del Nord i de l’Extrem Orient i que són plantats com a ornamentals.
Les fulles i l’escorça tenen aplicacions en farmàcia i en cosmètica
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
morfo
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids, de mida mitjana o gran i de coloració generalment blava i brillant, que habiten a les selves sud-americanes, on volen de dia a gran altura per sobre de les capçades dels arbres.
Per llur bellesa, són molt apreciats pels colleccionistes, que els anomenen emperadors
micetoma
Patologia humana
Tumefacció inflamatòria supurativa, d’evolució crònica, produïda per la proliferació d’un fong paràsit i caracteritzada per la presència d’uns grans negres, vermells o grocs, formats per un feltre de filaments micelians, els quals es poden eliminar per trajectes fistulosos.
Es localitza sobretot als peus Hom l’anomena actinomicetoma quan és provocat per actinomicets nocàrdia, estreptomicets, etc i, eumicetoma quan és causat per fongs de qualsevol altre ordre