Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
hamamelis
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o petits arbres caducifolis, de la família de les hamamelidàcies, de fulles ovals crenades i de flors grogues que provenen de l’Amèrica del Nord i de l’Extrem Orient i que són plantats com a ornamentals.
Les fulles i l’escorça tenen aplicacions en farmàcia i en cosmètica
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
morfo
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids, de mida mitjana o gran i de coloració generalment blava i brillant, que habiten a les selves sud-americanes, on volen de dia a gran altura per sobre de les capçades dels arbres.
Per llur bellesa, són molt apreciats pels colleccionistes, que els anomenen emperadors
micetoma
Patologia humana
Tumefacció inflamatòria supurativa, d’evolució crònica, produïda per la proliferació d’un fong paràsit i caracteritzada per la presència d’uns grans negres, vermells o grocs, formats per un feltre de filaments micelians, els quals es poden eliminar per trajectes fistulosos.
Es localitza sobretot als peus Hom l’anomena actinomicetoma quan és provocat per actinomicets nocàrdia, estreptomicets, etc i, eumicetoma quan és causat per fongs de qualsevol altre ordre
memòries
Història
Literatura
Obra literària que té l’estructura del llibre de memòries però en la qual el protagonista autor és un personatge fictici —o real, recreat per l’autor— (Memoirs of a Cavalier, de Defoe; Memorias de un hombre de acción, de Baroja).
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic
Histoire générale du Languedoc
Història
Obra cabdal de la historiografia del Llenguadoc, composta i publicada a París en 1730-45 pels benedictins maurins Claude Devic (o de Vic) i Jean-Joseph Vaissette, amb el títol d’Histoire générale de Languedoc avec les notes et pièces justificatives
.
Fou completada fins a la Revolució Francesa i publicada d’una manera definitiva sota la direcció de MEDelanier i anotada per MEMabille i MEBary, a Tolosa Llenguadoc per l’editorial Privat 1872-75 És d’un interès primordial per a l’estudi dels orígens de Catalunya
Grup 47
Nom amb què es qualificava a si mateix el conjunt d’escriptors en llengua alemanya que, sense subjectar-se a cap programa literari o polític, es mantenia unit per certes afinitats ideològiques i l’experiència del nazisme i la guerra.
Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la convocatòria d’un…