Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin…
Josep Muset i Ferrer
Música
Compositor i organista català, germà de Frederic Muset.
Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i…
Melcior de Ferrer i de Manresa
Música
Compositor català.
Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus…
Josep Baucells i Reig
Historiografia catalana
Arxiver, historiador i prevere.
Format al Seminari de Barcelona, posteriorment feu la carrera d’història a la Universitat de Barcelona El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manel Riu i Riu Des del 1967 ocupa la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l’arxiu catedralici barceloní El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona 1984, El fons Cisma d’…
Jordi Codina i Torrecilla
Música
Guitarrista, compositor i crític català.
Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la…
Carmen Calvo Poyato
Política
Política i advocada andalusa.
Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest càrrec negocià amb…
Georgina Maresma Olivella

Georgina Maresma acompanyada de Björn Borg
ARXIU G. MARESMA
Tennis
Tennista, àrbitra nacional i professora de tennis.
Des del 1974 competí amb el Club Tennis Barcino i, des del 1985 fins al 1987, amb el Reial Club de Tennis de Barcelona El 1982 fou campiona de Catalunya de tercera categoria individual i en dobles, i de segona categoria individual El 1984 fou campiona d’Espanya de tennis per equips absoluts amb el Barcino i campiona del primer circuit WTA i el 1986, campiona amb el Barcelona El 1996 fou campiona de Catalunya sub 30 Fou entrenadora del Club Esportiu Hispano Francès 1987-89 i directora de l’escola de tennis del Club Tennis Font Martina 1993-2001 Fou tècnica esportiva…
Josep Mallafré Morell
Hoquei sobre herba
Jugador, àrbitre i dirigent d’hoquei sobre herba.
Amb el Club Deportiu Terrassa 1942-48 guanyà tots els Campionats de Catalunya disputats aquells anys i quatre d’Espanya 1943, 1945-46, 1948 Un cop retirat, el 1949 entrà a la directiva de la federació catalana com a tresorer El 1955 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Hockey FCH, creada arran de la separació de l’hoquei sobre herba i el patinatge, fins que accedí a la presidència 1961-63 A continuació ocupà el càrrec de vicepresident de la federació estatal 1963-72 Anteriorment actuà com a àrbitre des del 1951 i assolí la categoria internacional el 1953 Dirigí…
Jordi Magem Badals

Jordi Magem Badals
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador i entrenador d’escacs.
Format a l’Escacs Catalònia Club, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1983 Gran Mestre des del 1994, es proclamà campió estatal 1990 i subcampió 1986, 1993, 1997 en categoria absoluta, i assolí el títol català 2008, 2010 Guanyà els torneigs internacionals de Pamplona 1993, 1995 i Sant Sebastià 2009, i disputà la fase final del Campionat del Món 1999 Pel que fa als equips, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya amb la Unió Gracienca, i repetí el títol català amb la Societat Coral Colom 2010, amb la qual també guanyà la Copa Catalana 2008 i aconseguí l’…