Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
companyol d’om

Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari
apilar
Tecnologia
En l’adob vegetal, posar les pells, quan surten del bombo o dels nocs, formant piles i deixar-les reposar, generalment entre 12 i 48 hores, cobrint-les a fi de minimitzar l’oxidació i l’assecatge.
L’operació d’apilar té per objecte de facilitar la fixació, sobre la substància dèrmica, dels tanins o combinats
auxiliar del comerciant
Economia
Dret mercantil
Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones, en nom d’un comerciant o empresari, sota la dependència d’aquest i a canvi d’una retribució.
En una accepció més àmplia i jurídicament menys pròpia, tota persona que actua directament o indirecta en nom d’un comerciant, àdhuc de manera autònoma, com els agents, comissionistes, etc El comerciant determina les facultats de cada un del seus auxiliars, però, algunes vegades, si es tracta d’apoderats generals, és la mateixa llei la que estableix unes facultats de representació mínimes que comprenen tots els afers propis del tràfic de l’empresa
cantarella
Música
Cançons que hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o dels goigs dels ous, a la festa de les caramelles, a la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir.
En l’accepció més general del terme, modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi o en el context específic on sorgeix
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els…
comissari polític
Història
Individu encarregat pel poder civil o per un partit revolucionari de l’organització, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades, durant les èpoques revolucionàries.
Hom en troba precedents als exèrcits de Cromwell i entre els revolucionaris de la França del 1789, però on els comissaris polítics prenen veritable importància és a la Unió Soviètica, com a delegats del partit comunista durant la Revolució Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39 tingueren un paper important dins l’exèrcit republicà, havent estat creat pel govern de Largo Caballero el Comisariado General de Guerra 1936 Hom els troba també en l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial i en la majoria de moviments armats revolucionaris d’inspiració marxista-leninista Durant la Guerra Civil de…
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l’original A l…
cèrcol
Música
Instrument musical que consisteix en un marc circular de fusta amb petites obertures laterals on es disposen, per parelles, algunes planxetes o disquets de metall enfilats amb un filferro que sonen en ser sacsejades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El cèrcol està creuat per dues cordes o cordills que serveixen de suport a altres parelles de sonalles alguns models tenen cascavells en lloc de sonalles separades entre si per nusos
filtre

filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom…
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700,…