Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Cu-cut!
Portada del primer número del Cu-cut! (21-01-1902)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric barceloní.
El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…
Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona

Restes de la necròpolis paleocristiana de Tarragona conservades a l’exterior del museu
© Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona
Museu
Museologia
Museu monogràfic de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, inaugurat el 1930 i que forma part del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
La necròpolis paleocristiana segles III-V dC es troba situada en l'espai que delimiten l’avinguda de Ramón y Cajal, l’avinguda de la Independència, la fàbrica de Tabacs i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer De gran extensió 2051 tombes, conserva una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos Les restes aparegueren l'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la fàbrica de Tabacs Inicialment, les excavacions arqueològiques anaren a càrrec del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Coromines i Josep Puig i…
Isidre Mercadé i Ferrando
Pintura
Pintor impressionista.
En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb Joan Vila i Puig i Josep Serra i Santa Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria Acabada la guerra, patí la depuració i la presó Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família En aquesta ciutat fundà, entre d’altres…
reixa
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
realisme històric
Literatura
Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—.
També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intellectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme Lukács i Gramsci, sobretot, en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons Raymond Williams i recuperà la tradició realista autòctona els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la…
La Nostra Revista
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política fundada a Mèxic (1946-54) per Avel·lí Artís i Balaguer.
Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles…
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri,…
Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Metge i escriptor.
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…
,
Sant Miquel de Gelida
Art romànic
La primera referència a Sant Miquel de Gelida és una fundació de 50 sous feta per Guillem de Cogomants i la seva muller Elisenda l’any 1238 a la capella de Sant Miquel A més, aquest matrimoni feu donació d’un ciri de dues lliures que s’havia d’encendre i cremar mentre alcessin el cos de Crist, sempre que se celebrés missa L’any següent el rector de Sant Pere del castell de Gelida, Ponç de Pualquer, amb el consentiment del bisbe de Barcelona, Arnau, establí i concedí terres per a ell i els seus successors, i als regidors de l’església de Sant Miquel, i als cònjuges Berenguer Febrer i Elisenda…
Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració de la seu de Mallorca i les institucions que en depenen.
El contingut dels fons té una gran importància per a la reconstrucció de la història de Mallorca a partir del s XIII Es troba ordenat en tres grans seccions, que són llibres manuscrits, quaderns i papers solts i pergamins Cal destacar-ne algunes subseccions com les actes capitulars, els llibres de sagristia i els còdexs, entre els quals s’han d’assenyalar la Crònica de la Conquesta de Mallorca de Pere Marsili, el Liber Privilegiorum , El llibre verd , el Llibre de la Cadena i les Consuetes A més, hi incorporà la documentació de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat i el llegat de l’…