Resultats de la cerca
Es mostren 2569 resultats
l’Avall
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), vora la riera de Rafaman, aigua amunt de Corbera de Baix, englobat dins la urbanització de l’Avall.
Era Artiga de Varradòs
Pla (1 400 m) situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d’Arròs, dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran).
Disseminades es troben les bordes d’Era Artiga de Varradòs i la borda de Joanon
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i…
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
raça catalana
Ramaderia
Raça bovina els exemplars de la qual són dolicocèfals i tenen el perfil recte i les banyes, de secció circular, implantades lateralment i dirigides cap amunt i endarrere.
El pelatge és uniforme, vermellós o gris, sempre amb les extremitats més fosques El pes oscilla entre 450 i 600 Kg Aquesta raça és apta per a producció de carn i, especialment, per a treballar
llistó
Transports
Banda estreta de fusta que hom col·loca a la part exterior i una mica més amunt de la coberta de certes embarcacions de pesca i d’alguns iots.
cursor
Peça mòbil proveïda d’un índex, senyal, nònius, etc, que hom pot fer moure amunt i avall d’un regle o giravoltar entorn d’un disc, generalment graduats.
Carcolze
Veïnat
Veïnat del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), a l’antic terme d’Aristot, a l’esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze.
La parròquia de Carcolze és esmentada el 839 el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia
riera de Campmajor
Riu
Riu del Gironès que neix al vessant N de la serra de Rocacorba i aflueix, per la dreta, al riu Tort, aigua amunt de Sant Miquel de Campmajor.
Espui
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua amunt del poble, a 1282 m alt..
L’església parroquial Sant Julià és d’origen romànic en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far Pertangué fins al s XIX als comtes d’Erill