Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…
Martí Boada i Juncà
Biologia
Geògraf i naturalista.
Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d' Els…
Les estereocaulàcies
A l’alta muntanya, sobre el sòl cobert molt de temps per la neu, trobem els pseudopodecis gairebé blancs, amb molts fillocladis amb aspecte de grànul, en la fotografia de Stereocaulon alpinum Xavier Llimona Aquesta família, representada al nostre país per un sol gènere, Stereocaulon , es caracteritza per la presència de pseudopodecis, formats pel mateix tallus, que creixen cap amunt formant eixos massissos, portadors d’òrgans assimiladors més o menys foliosos, els fillocladis Les algues són clorococcals, però poden formar cefalodis amb cianofícies L’aspecte arbustiu o cespitós del tallus fa…
Arnau I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1185-1226).
Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de Caboet, d’…
Sergi Escobar i Roure

Sergi Escobar i Roure
© LUIS ROMAN
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià en ciclisme de muntanya al Club BTT Lleida, però s’especialitzà en pista i carretera Guanyà la medalla de bronze en persecució individual i per equips als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 També participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 D’altra banda, guanyà la medalla d’or en persecució individual al Campionat del Món 2004 —on vencé el britànic Robert Hayles i baté el rècord estatal de la distància 4 km amb un registre de 419,382 min—, la medalla de plata 2005 i la de bronze 2003, 2007 També aconseguí el bronze per equips al Mundial 2004 Guanyà proves de la Copa del Món de persecució…
,
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les relacions amb l’…
pitch-and-putt
Golf
Esport semblant al golf.
Es diferencia d’aquest per les dimensions més reduïdes del camp màxim de 1200 m per a un recorregut de 18 forats, distància màxima entre forats de 90 m i no més de tres bastons Altres trets distintius d’aquest esport fan referència a l’ús del suport tee , el lloc de sortida i un sistema de hàndicaps propi El pitch-and-putt té l’origen a Irlanda, on començà a jugar-se vers el 1940 El 1999 fou creada a Dublín l’European Pitch and Putt Association EPPA El 2005 s’inicià una Lliga Interclubs internacional, en què els diferents equips juguen en camp propi i, posteriorment, comparen els resultats…
Sol Daurella i Comadran

Sol Daurella i Comadran
© Grup Serhs
Economia
Empresària.
Filla de Josep Daurella i Franco , es llicencià en Ciències Empresarials per ESADE, on obtingué el Màster en administració d’empreses, títol amb que posteriorment es graduà a la Universitat de Berkeley EUA Treballà a la direcció de l’empresa Cobega , embotelladora de Coca-Cola a l’Estat espanyol fundada pel seu avi Santiago, i contribuí com a directiva a la seva expansió i internacionalització El 2013 n'assumí la presidència La integració aquest any de les diverses embotelladores a l’Estat espanyol, Portugal i Andorra donà lloc a Coca-Cola Iberian Partners, amb seu a Madrid, en la qual ocupà…
coma de Percanela
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme de la Maçana, al vessant meridional del pic de Mamontell, damunt Arinsal.
mas de Ribafeta
Masia
Masia de la parròquia de la Maçana (Andorra), a l’esquerra del riu d’Arinsal, prop d’Erts.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina