Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
cartografia
Historiografia catalana
La història de la cartografia catalana ha estat objecte d’estudi des del començament del s. XIX per geògrafs, geòlegs, historiadors, enginyers i arquitectes.
Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
marca mínima
Esport
Resultat mínim que ha d’acreditar un participant per tal de poder prendre part en determinades competicions esportives i que ha estat fixat per la federació corresponent.
xenocristall
Geologia
Fenocristall que no ha cristal·litzat a partir del magma en què està inclòs, sinó que hi ha estat incorporat des d’un altre magma o roca encaixant.
esventat | esventada
Oficis manuals
Dit de la fulla d’una serra que ha perdut el seu tremp i s’ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta.
superstrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.
És el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques adstrat, substrat
torna
Quantitat que cal donar en compensació al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebut.
International Commercial Terms
Partida
Relació de termes aprovats per les cambres de comerç internacionals utilitzats per a designar, en forma abreujada (CIF, FOB, CiF), els pactes que hom ha establert en la realització d’un contracte de compravenda.
Formulats per primera vegada per la cambra internacional de comerç de París el 1936, i actualitzats el 1953 i el 1974, tenen per finalitat designar qui ha de pagar el cost del transport, l’assegurança, el noli, etc, i assenyalar també el moment des del qual l’adquirent assumeix el risc de la pèrdua o avaria de la mercaderia
Centcelles
El mausoleu de Centcelles
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Constantí (Tarragonès), al S de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, un dels monuments romans conservats més important dels Països Catalans, amb mosaics excepcionals.
El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’…
cap des Jueu
Promontori (240 m) de la costa occidental d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, vers les illes des Vedranell i des Vedrà, a l’extrem del qual hi ha els penyals anomenats l’Oliva.
Hi ha la vella torre de guaita des Savinar