Resultats de la cerca

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig

És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i  El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989  El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris  Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925,…

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

El seu nom de fonts original era Samuel Ford Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca Participà en la guerra del Francès i collaborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Collegi Militar de Palma i fou comandant general de l’exèrcit de reserva Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet en l’acció de Castalla 1813, per la qual fou condecorada tota la divisió

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979

Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la…