Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
baix navarrès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc propi de la Baixa Navarra i Lapurdi.
Piarres Azpilikueta
Literatura
Escriptor basc més conegut pel pseudònim de Pedro de Axular.
Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari
Telesforo de Aranzadi y Unamuno
Antropologia
Biologia
Antropòleg i naturalista basc, doctor en farmàcia i ciències naturals.
Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907
autrígon | autrígona
Història
Individu d’un poble preromà del nord de la península Ibèrica, establert a la zona occidental de Biscaia i a la zona nord de Castella, al llarg del grup més occidental dels pobles bascs.
Les ciutats dels autrígons eren Portus Ammanus prop de Portugalete, Flaviobrica vora l’anterior, Uxama Barca Osma de Valdegobia, Virovesca Briviesca, Vindeleia Santa Maria de Rivarredonda, Segisamunculum Cerezo del Río Tirón, Salionca Poza de la Sal Tritium monestir de Rodilla, etc El basquisme dels autrígons ha estat post en dubte a causa del gran nombre d’elements celtes trobats en llur toponímia i arqueologia Hi ha testimonis, però, que almenys des del segle IV aC parlaven una llengua pròxima a l’actual basc La cultura dels austrígons era fonamentalment agrícola i segurament…
Aralar
Formació nacionalista basca d’esquerres.
Nascuda com un corrent crític de Batasuna , es constituí en partit al juny del 2002, arran del desencís que provocà en un sector de l’esquerra nacionalista la ruptura de la treva d’ETA l’any 2000 Escollí com a coordinador general el parlamentari navarrès Patxi Zabaleta reelegit per al càrrec el 2004 En les eleccions al Parlament navarrès del 2003 obtingué 4 escons, i entre el 2004 i el 2015 participà en la candidatura Nafarroa Bai en els comicis generals i al Parlament navarrès En les eleccions al parlament basc del 2009 augmentà la seva representació en quatre diputats En les…
esquadra
Militar
Cadascuna de les agrupacions d’homes armats, membres de la força de policia institucionalitzada a Catalunya pel govern de Felip V en 1719-21.
Inicialment eren formades per 30, 50 i fins a 150 homes, amb soldada i sota la direcció del batlle o del regidor de la població on radicaven A partir del 1721 romangueren reduïdes a les tres esquadres de Valls, Rodonyà i Riudoms, que constaven de dotze mossos i un caporal, cadascuna sota el comandament del batlle de Valls Pere Anton Veciana Aquest fou el nucli inicial de les Esquadres de Catalunya o del Batlle de Valls , que s’anaren estenent per tot el Principat fins el 1816 estigueren sota el comandament dels Veciana fins a la fi de l’Antic Règim, el 1835, i foren el model d’altres cossos…
José de Anchieta
Educació
Cristianisme
Jesuïta missioner, civilitzador i pedagog.
D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de…
Joaquim Gómez de Llarena i Pou
Geologia
Geòleg.
Doctorat en ciències naturals per Madrid, ocupà diferents càrrecs a la Universitat de Madrid, a la Sociedad Española de Historia Natural i al Museo Nacional de Ciencias Naturales Collaborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes, on prodigà la recensió bibliogràfica i la comunicació breu En una primera etapa 1913-23 estudià el Miocè, el metamorfisme i l’estratigrafia a la vall del Tajo, els Montes de Toledo i el Sistema Ibèric, i en 1926-36, el Terciari i el Carbonífer, tectònica i geomorfologia d’Astúries i d’Aragó Del 1943 al 1953 sovintejà les comunicacions sobre el Cambrià i…
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’Arrabassada A l’Estat espanyol foren prohibits els jocs d’atzar durant…
Antonio Elorza Domínguez
Historiografia
Historiador castellà.
Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870 1975, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina