Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Jordi Gumí i Cardona
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989, Roma a…
La llum de gas
Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir assassinat a…
xilenol
Química
Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula general
que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Són sòlids cristallins incolors, de baix punt de fusió, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics convencionals Són emprats com a solvents polars d’elevat punt d’ebullició, desinfectants, insecticides, fungicides, plastificants i additius per a lubrificants i gasolines i en la preparació de colorants
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…
Benassal
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa limitada pel riu de Montlleó i per la rambla Carbonera.
Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha L’agricultura és predominantment de secà 2 300 ha, que produeix especialment cereals i llegums hi ha, a més, 40 ha de vinya El regadiu 21 ha produeix patates i hortalisses Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 65%, per parcers 21% i per arrendataris La ramaderia de bestiar oví ha estat important Hom cria també animals de…
Gijón

La ciutat de Gijón, amb l’església de sant Pere en primer terme
Hernán Piñera (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo, al centre de l’ampla badia del mateix nom.
És uns dels centres i dels ports més actius del litoral cantàbric El nucli antic s’aixecava sobre una espècie d’illot començà a créixer vers el segle XVII, superà el clos murallat i s’expandí per les terres pantanoses que l’envoltaven però al segle XX el creixement i l’expansió s’acceleraren el 1900 tenia 47544 h, mercès al port d’El Musel, construït el 1892 i dedicat a l’exportació del carbó Ensems amb l’activitat portuària es desenvoluparen importants indústries, principalment del ram de la metallúrgia i la siderúrgia ENSIDESA construccions navals, fabricació de motocicletes,…
Dakar
Mercat típic de Dakar
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Senegal i de la regió homònima.
És en una vasta rada a l’extrem sud de la península basàltica del Cap Verd La forta immigració un 75% de la població ha obligat a la creació de barris nous, com el de Fann, on hi ha la universitat més important de l’estat A les funcions administrativa i política s’afegeix la comercial, puix que és l’enllaç amb les rutes entre Europa i Àfrica i entre Europa i l’Amèrica del Sud Té un port molt actiu, per on hom exporta els productes de la regió, principalment cacauets, oli de cacauet i fosfats té installacions per a l’abastament de carbó i olis pesants, sitges i cambres…
Luxemburg

Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital del Gran Ducat de Luxemburg.
La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969 és seu…
Rio Grande do Sul
Divisió administrativa
Estat del Brasil, el més meridional de tots.
La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes dunes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
