Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Joaquín de Traggia y Urribarri
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador aragonès.
Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics,…
Frodoí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~861 — ~890).
D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins Carles el Calb…
Constantí XI Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1449-53), fill de Manuel II i d’Helena Dragases i successor del seu germà Joan VIII.
Dèspota de Mistra Morea, adquirí Clarença a causa del matrimoni 1428 amb una neboda de Carlo Tocco, comte de Cefalònia s’apoderà de Patres 1429 ocupà Grècia fins al mont Pindos i obligà el duc d’Atenes a reconèixer-li la sobirania El 1446, però, el soldà otomà Murad II envaí el despotat, que hagué de pagar-li tribut, i restablí la sobirania otomana sobre Atenes Constantí fou coronat emperador a Mistra 1449 i portat a Constantinoble per vaixells catalans Davant l’amenaça otomana sobre l’imperi Bizantí, per assegurar-se l’ajuda d’Occident feu proclamar a Santa Sofia 1452, contra el sentiment…
Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano
© Fototeca.cat
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració a la…
Bernat de Gualbes
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393 Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li encomanaren missions…
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…
Agde
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau.
Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha , formà part de la Septimània Fou bisbat des del segle V Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili 506 que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense El 507 caigué en poder dels francs Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752 El comtat…
Constança
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, situada a la sortida del Rin del llac de Constança.
La part antiga és a la vora esquerra del Rin, envoltada de territori suís, mentre que el sector modern s’ha estès a la dreta Conserva la catedral, dels segles XI i XVI, i el convent dels agustins, del segle XIII, amb uns importants frescs gòtics La indústria rellotgera, mecànica, tèxtil i del paper i el turisme en són les principals fonts de riquesa Centre d’ensenyament superior Universität Konstanz, fundada el 1966 Fundada per Constanci II a la darreria del segle III amb la finalitat de fortificar la línia del Rin, la construcció de la ciutat actual és del segle X, que s’hi establí una fira…
contrafer a l’espiritual
Literatura
Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós (contrafet a l’espiritual).
Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina