Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
conveni de Bergara
Història
Nom amb el qual és conegut el pacte acordat per Espartero i Maroto, caps respectius de l’exèrcit cristí i carlí, a Oñati.
El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França
Eduard Soler i Pérez
Història del dret
Advocat.
Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu
Lars Olaf Jonathan Söderblom

Jonathan Söderblom
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic suec.
Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930
Muḥammad Iqbal
Filosofia
Literatura
Islamisme
Poeta i filòsof islàmic.
Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932
diputació provincial
Història
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració autònoma d’una província.
Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…
El Parlament de Catalunya vota a favor de l’autodeterminació
En la sessió de cloenda del debat de política general, el Parlament de Catalunya aprova una proposició presentada pel Partit per la Independència en què es ratifica el dret del poble català a l’autodeterminació La proposició és aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i PI, l’abstenció del PSC i IC i els vots en contra del PP En la mateixa sessió, el Parlament rebutja una proposició d’ERC que demanava la reforma de la Constitució i l’Estatut En aquest cas, voten a favor de la proposta ERC, IC i PI, CiU i PP ho fan en contra i el PSC s’absté
Lemnos
Illa
Illa grega de la mar Egea.
Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…
Chávez arrasa en les eleccions a l’Assemblea Constituent veneçolana
Els ciutadans de Veneçuela ratifiquen el suport al president Hugo Chávez en les eleccions per a designar els 131 membres de l’Assemblea Constituent Amb una abstenció del 52,9% del cens, el Front Patriòtic de Chávez aconsegueix el 66,4% dels vots i 20 dels 24 assembleistes que s’elegien en la circumscripció d’abast nacional els 5 restants són per al Front Democràtic, ara a l’oposició Pel que fa als altres 107 assembleistes, elegits pels estats veneçolans, Chávez obté 101 escons, 3 l’oposició i 3 els grups indigenistes L’Assemblea Constituent neix amb l’encàrrec de redactar una nova constitució
pressió arterial

Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament
presocràtic
Filosofia
Nom genèric amb què són coneguts tots i cadascun dels filòsofs grecs anteriors a Sòcrates (s. VI-V aC).
En destaquen els membres de les anomenades escoles jònica, pitagòrica pitagorisme i d'Elea, així com els pluralistes pluralisme 1 2 i sofistes sofística, bé que bona part dels pensadors integrants d’aquests dos darrers grups són contemporanis de Sòcrates o àdhuc posteriors Els presocràtics, en general, intentaren d’explicar científicament, tot marginant el mite, la constitució fonamental i el canvi de la natura Bé que no se'n conserva cap text original, hom pot estimar el pensament presocràtic a partir dels diversos fragments, recollits per HDiels i WKranz, que citaren en llurs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina