Resultats de la cerca
Es mostren 2798 resultats
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els…
Els foraminífers fòssils
Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…
linealització
Lingüística i sociolingüística
Procés lingüístic pel qual les entitats significatives globalment actualitzades per l’emissor adopten una disposició seqüencial i es col·loquen una darrere l’altra, en el moment d’ésser explicitades en la parla.
segrest
Dret processal
Suspensió de la facultat de lliure disposició d’un propietari sobre alguns dels seus béns, que hom reté en dipòsit, com a garantia de la seva solvència en cas d’un procés.
S'esdevé quan el jutge decreta l'embargament o l'assegurament de béns litigiosos
donar possessió
Dret civil
Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals.
desviació
Desviació de dues vies amb sistema de canvi accionat per palanca
© Fototeca.cat
Transports
Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
El pas per l’una o per l’altra via és determinat per la posició de les agulles o porcions de carrils afuats que hom pot desplaçar lateralment per unir-los al carril exterior contraagulla o per separar-los-en L’agulla és articulada sobre un punt fix, o bé és una làmina flexible Quan l’agulla és agafada de punta, un enclavament la manté immòbil al pas del tren Quan ho és de taló, convé que la via per on circula el tren sigui oberta, però si és tancada les mateixes rodes del tren la desplacen cap a la posició adequada Els carrils interiors de les dues vies bifurcades es tallen i formen el cor de…
llei del mínim
Agronomia
Llei segons la qual la insuficiència d’un dels elements nutritius essencials limita el rendiment dels conreus, encara que els altres elements essencials es trobin a disposició del conreu en quantitats suficients.
Aquest fet fou observat per primera vegada per Carl Sprenger 1787-1899
pla
Urbanisme
Geografia
Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc, o àdhuc dels elements (exèrcits, posicions, etc) que integren una batalla, acompanyada sovint de les corresponents indicacions onomàstiques.
Quan es tracta de grans ciutats o extensions, hom empra avui procediments fotogramètrics o ortofotogramètrics per a la confecció del pla
Académie Goncourt
Institució de caràcter literari creada per disposició testamentària d’Edmond Goncourt (1884), fundada a la seva mort (1896), constituïda oficialment a París el 1902 i declarada d’interès públic l’any següent.
Consta de 10 membres, i la seva finalitat és de concedir anualment un premi Prix Goncourt a la millor obra d’imaginació en prosa, usualment una novella Entre d’altres l’han obtingut Proust, Malraux, Simone de Beauvoir, M Duras
filtre
Fonètica i fonologia
Ressonador fisiològic que, en intensificar diverses freqüències de l’ona complexa procedent de la larinx, determina la disposició relativa dels formants constitutius i, amb això, el timbre característic de cada realització fonemàtica.