Resultats de la cerca

Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido…

Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que…

Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G…

Fundat l’any 1927 i dissolt el 1974, tingué com a membres el violinista Jean Pasquier, el violista Pierre Pasquier i el violoncellista Étienne Pasquier Aquesta formació collaborà habitualment amb altres intèrprets, com la pianista Marguerite Long i el flautista Jean-Pierre Rampal El 1970 els fills de Pierre Pasquier, Bruno intèrpret de viola i Régis violí, formaren, juntament amb Roland Pidoux violoncel, el Nou Trio Pasquier, que començà les seves actuacions com a grup el 1972 i que el 1983 feu el primer enregistrament Considerada una de les agrupacions de cambra capdavanteres en…

Pioner de l’escafandrisme, s’inicià en les activitats subaquàtiques el 1949, com a soci de l’APS, practicant la pesca submarina El 1952 feu la seva primera immersió, i des de llavors esdevingué una de les primeres figures en aquest esport Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1956 feu el rècord estatal d’immersió de 86 m Fou nomenat director de l’Escola Nacional d’Activitats Subaquàtiques 1972 i dissenyà un pla d’ensenyament que adoptà la FEDAS El 1968 participà en el II Campionat Europeu d’Orientació i Natació amb…

Estudià enginyeria naval, però finalment seguí les passes paternes i es posà al capdavant del Teatro Comunale de Ferrara i més tard ocupà el càrrec de director del Teatro alla Scala de Milà 1898-1908 Feu gran amistat amb Arturo Toscanini i tots dos revitalitzaren la vida operística milanesa El 1908 es desplaçà als Estats Units i es feu càrrec de la Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1935 Gatti-Casazza portà a aquest teatre els millors cantants del moment i fou l’artífex d’una de les millors èpoques d’aquesta institució cultural Artistes de la talla d’E Caruso o A Toscanini, entre d…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg i s’hi graduà el 1880, any en què feu el seu debut pianístic en un concert de la Societat Imperial Musical de Rússia A partir d’aquest moment emprengué una gira per l’Europa occidental amb el violoncellista KJ Davidov Després d’exercir la docència a Sant Petersburg, ho feu al Conservatori de Moscou, del qual fou nomenat director el 1889, succeint a S Tanejev Hi dugué a terme una brillant tasca docent i mostrà una gran voluntat d’elevar el nivell general d’aquesta institució A més de dedicar molts anys a la Societat Imperial…

Nen prodigi, debutà com a concertista a sis anys La intervenció del príncep Poniatowski, conegut mecenes musical, feu possible el seu ingrés a l’Escola de Música Religiosa Niedermeyer de París En 1866-69 estudià al Conservatori de París, on guanyà successivament els primers premis de piano, harmonia, solfeig i orgue Entre el 1871 i el 1892 fou organista i mestre de capella de l’església parisenca de Sant Eugeni També fou director del Théâtre Ventadours i professor d’harmonia 1892-96 i de piano 1896-1901 al conservatori de la capital francesa Aconseguí un gran prestigi com a…

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El 1991 inaugurà…

Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’altar major i…