Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
súplica
Diplomàtica i altres branques
Dret
Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
Indispensable per a obtenir la intervenció del sobirà, en la seva redacció calien normes i fórmules determinades pel dret o el costum, tipificades en els formularis formulari medievals En els documents adreçats al papa calia una formulació especial, que hom tipificà al s XV en instituir llur presentació a través d’un procurador i llur recepció a través d’un referendari
Antoni Català i Vidal
Música
Compositor i crític català.
El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E Morera Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental Fou notable la seva tasca…
Joan Balcells i Garcia
Música
Compositor i director coral català.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb A Nicolau i contrapunt i fuga A partir del 1912 fou professor de solfeig a la mateixa escola i també mestre de capella de Sant Felip Neri de Gràcia, a Barcelona Assumí la direcció de l’Orfeó Gracienc des de la seva fundació 1903 i n’ocupà el càrrec, sense comptar la interrupció a causa de la Guerra Civil, fins que els problemes de salut l’obligaren a delegar Antoni Pérez i Simó per a aquesta responsabilitat Fou compositor bàsicament de peces corals i cançons, entre les quals destaca Volant la senyera , amb text…
Reial Societat de Tennis Pompeia
Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fundat el 1908 amb el nom de Societat Esportiva Pompeia, nasqué a l’empara del patronat del Santuari de Pompeia, vincle que es mantingué fins l’any 1925 El 1920 rebé el títol de reial El mateix any arrendà unes pistes a la travessera de Gràcia, però els anys cinquanta s’hagué de traslladar a un xalet amb pista de tennis a Montjuïc Assolí un Campionat de Catalunya de primera categoria 1925 i un subcampionat d’Espanya per equips 1976, a més de diversos Campionats de Catalunya en categories inferiors Organitzà tres Campionats d’Espanya 1929, 1932, 1941, i forjà figures com Pere Masip, set…
Jordi Colomer Gallego

Jordi Colomer Gallego
Arxiu J. Colomer
Alpinisme
Alpinista i dirigent esportiu.
Membre del Club Excursionista de Gràcia, el 1963, juntament amb Jaume Mas, obrí la via Mas-Colomer a les Roques d’en Benet Horta de Sant Joan Formà part d’expedicions als monts de Kenya i Ruwenzori 1966 Dirigí la que el seu club feu a l’Alpamayo 1972 i dues més a l’esperó SW del Saraghrar 1975, 1977 Dirigí també l’expedició catalana al Dhaulagiri 1979 i formà part de les expedicions Ama Dablam 1981, Groenlàndia 1983, Hoggar 1985 i Tilicho 1987 L’any 1988 recuperà el GAME Grup d’Alta Muntanya Espanyol i l’EEAM Escola Espanyola d`Alta Muntanya, que havien caigut en l’oblit deu anys abans Fou…
Federació Catalana de Coloms Esportius
Columbofília
Organisme que regeix la pràctica dels coloms esportius a Catalunya.
Fou fundada a Barcelona el 1933, però de fet ja funcionava com a tal des d’alguns anys abans Es formà amb la unió de les societats columbicultores, ara clubs esportius, que existien en aquell moment a Catalunya, entre aquestes les dels barris barcelonins de Gràcia, el Poble-sec, Sants i la Barceloneta El primer president del qual es té constància documental fou José León González Té la seu a Barcelona, ha organitzat esdeveniments com un Campionat Internacional de Coloms Esportius o la Copa del Rei de l’any 1991, que va tenir lloc a Cabrils Deu anys després, es va tornar a celebrar un…
Miquel Fernández Bada

Miquel Fernández Bada
Museu Colet
Atletisme
Atleta, àrbitre i dirigent esportiu.
Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de…
adveració de testament
Dret civil
Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals i en circumstàncies extraordinàries (especialment en perill de mort) la llei autoritza a atorgar testament.
Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret aragonès cal també adverar…
predestinació
Religió
Cristianisme
Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.
Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde en una litografia de Llanta
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític absolutista aragonès.
D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina