Resultats de la cerca

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…

Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els pobles de…

De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…

Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…

Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa , on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia 927 m i el puig de Fontanelles 874 m alt al límit amb Bunyola E hi ha el puig de na Fàtima 650 m, i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles S, és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa , d’un gran radi…

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…

Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…

Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest,…