Situació
Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG065981.
Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia. Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec. Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest, baixant una mica. (JBM)
Construccions
Planta dels vestigis d’aquest poble rònec, a escala 1:400, situat a la solana de la serra de la Mata de l’Ós.
J. Bolòs
En una superfície d’uns 21 m d’ample per uns 35 m clots, que devien de nombroses parets i de diversos clots, que devien correspondre a diverses construccions. Cal dir d’entrada que el fet d’haver-hi hagut fins a l’època contemporània un habitatge fa molt més difícil l’anàlisi de les restes conservades, tot i que, en principi, hem de pensar que l’edifici més modern era situat a l’angle sud-est del jaciment. La seva existència, prolongada al llarg dels segles, no sabem pas, però, com va afectar la resta de l’espai que havia estat habitat a l’edat mitjana.
Actualment, s’endevina l’existència de quatre murs paral·lels, orientats de nord a sud i que van de dalt a baix. A l’espai delimitat pels dos murs més occidentals, veiem almenys quatre clots, que poden correspondre a quatre cambres, possibles habitatges o dependències d’habitatges. La situada més cap al nord-oest fa uns 3,5 m d’ample per uns 6 m de llarg (d’est a oest). A l’angle sud-oest, trobem les restes d’un altre possible habitatge que fa uns 3 m per 5,5 m. El mur que clou el recinte de l’espai on hi havia hagut les construccions en aquesta banda oriental té un gruix d’uns 60 cm.
A l’extrem nord del segon mur, començant per l’oest, hi ha una cabana de pastors, moderna, feta amb les mateixes pedres del lloc. Entre aquest mur i el tercer mur transversal es troben també restes de diverses construccions. A l’extrem nord-est hi ha restes d’una cambra o habitatge molt semblant als descrits anteriorment. A l’extrem meridional, en canvi, es pot veure un espai que fa uns 5 m d’ample per 6 m de llarg, que segurament correspon a la casa moderna; d’altra banda, és en aquest sector on hi ha les úniques parets una mica més altes, fetes amb pedres sense treballar. L’espai situat entre el tercer i el quart murs transversals no sembla que hagi estat edificat; segurament devia ésser destinat al bestiar.
Com hem dit, a l’extrem oest de l’espai ocupat per aquest possible vilatge hi havia un mur de 60 cm de gruix. També n’hi havia un a la banda sud i un altre a l’extrem nord, que delimiten la zona habitada.
Podem classificar aquest poble com a poble graonat i tancat dins d’unes muralles. Amb tot, com hem dit al començament, sense fer-hi una excavació és difícil de distingir allò que és modern d’allò que amb seguretat és medieval. No obstant això, creiem que mentre l’espai del sud-est va ésser ocupat en època moderna, els sis clots restants poden correspondre a habitatges medievals poc o molt separats entre ells, tal com trobem al vilatge de la Roca de Víllec o en d’altres pobles pirinencs abandonats. Datar aquestes restes amb seguretat és gairebé impossible, tot i que és lògic de pensar que en aquest indret hi havia un vilar, un llogaret que devia existir a l’alta edat mitjana i que s’abandonà, com tants d’altres, als darrers segles medievals. De fet, per ésser estrictes, en aquest cas no hauríem de parlar d’un vilatge rònec sinó d’un poble reduït, minvat (shrunken village, Aston, 1985, pàg. 61), tal com es fa a Anglaterra. (JBM)