Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
Edmund Burke
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof britànic, teòric del conservadorisme.
L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register 1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al…
Zhou Enlai
Història
Política
Polític xinès.
El 1918 participà en les manifestacions contra el govern i fou empresonat Dos anys després 1920 anà a París a estudiar, i hi creà el primer cos juvenil del partit comunista xinès Visità Anglaterra i Alemanya El 1924 fou nomenat director d’entrenament polític a l’acadèmia militar de Whampoa Com a membre del Guomindang, fou designat 1926 cap del primer exèrcit de Chiang Kai-shek Organitzà i dirigí la insurrecció de Xangai condemnat a mort, se n'escapà, i treballà en la clandestinitat El 1931 fou nomenat ajudant de Chuteh, i contribuí a la reconciliació de Mao amb els caps del partit comunista…
Mateu de Montcada i de Vilaragut
Història
Noble.
Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…
Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672 Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València 1705, es retirà al seu castell de Biar i després a Castella De…
Juan Álvarez Mendizábal
Economia
Política
Polític i financer.
De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…
Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
Art romànic
Església parroquial que centra el poble o caseria de Dosrius, situat a la confluència de les rieres del Far i de Canyamars El terme o lloc de Duos Rios o Durios és esmentat des dels anys 963 i 990, i el castell de Duorum Rivium ho és el 1114 la parròquia, en canvi, no es troba fins a les primeres visites pastorals, o sigui del 1304 en endavant, la qual cosa no s’oposa, però, al fet que deu ser molt més antiga, tant o més que el castell Des del 1348 consta que tenia un altre altar dedicat a santa Maria en el qual van fundar un benefici Galceran de Castellà i Blanca, muller seva,…
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca…
Francesc Romà i Rossell
Economia
Història del dret
Jurista i economista.
Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…
Tello I de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1353-58 i 1366-70).
Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces enviades contra ell…
Michele Amari
Historiografia
Historiador i polític sicilià.
Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina