Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Carles de Coloma i de Melo
Història
Militar
Militar, diplomàtic i historiador, marquès de l’Espina.
Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir…
La talaia de Sant Carles
Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…
circuit tancat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de transmissió d’imatges de televisió en el qual la cambra de presa de vistes és connectada al receptor mitjançant un cable coaxial.
Aquests sistemes tenen diverses aplicacions, com, per exemple, vigilància de trens, circulació en carreteres i autopistes, aeroports, sales d’operacions, etc
Tanis
Ciutat
Antiga ciutat egípcia situada 167 km al NE del Caire (actual San el-Haggar).
Anomenada Ṣoan a la Bíblia, hom l’ha identificada amb l' Avaris dels hikses No és fins a la dinastia XXI 1085-945 aC que apareix a les fonts amb el nom de Djani , d’on el Tanis grec La seva antiguitat sembla remuntar-se al Regne Antic 2686-2181 aC Durant el segon Període Intermedi fou la capital de les dinasties XV 1674-1567 aC i XVI 1684-1567 aC, època durant la qual es deia Avaris La seva presa per Ahmosis significà la fi de la dominació hiksa a Egipte Durant la dinastia XXI, passà de seu del nomós XIV del Baix Egipte a capital de tot el país Entrà en decadència a partir de la XXVI 664-525…
Saidí
Saidí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, a la zona de contacte amb la Llitera, estès a l’esquerra del Cinca, a l’indret de la seva confluència amb l’Alcanadre.
El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…
Cantavella

Aspecte de l’església de San Miguel (Cantavella, Terol)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol.
Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la primera guerra Carlina es palesà novament la…
Castellonroi
Municipi
Municipi de la Llitera, al sud d’un dels darrers plecs dels Pirineus (serra del Solà, roca Foradada, serra de Pinyana).
Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró 734 m alt, situat al SE i coronat per l’església de Sant Salvador de Montpedró És format per la vall baixa del Reguer, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana que travessa i, en part, limita el terme a llevant, la qual s’ha obert pas a través d’aquella alineació muntanyosa per un profund congost aprofitat per a la construcció de la resclosa i central elèctrica de Santa Anna aigua avall hi ha la presa de Pinyana, on s’inicia, a la dreta, el canal de Pinyana o de Lleida la central elèctrica de Pinyana, vora el…
relacions sexuals
Sociologia
Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
Hom sol dir-ne explícitament relacions homosexuals en el cas que no es donin entre persones de sexe diferent La regulació social de les relacions sexuals és vinculada generalment, en les societats i les cultures de tots els temps, a la institució matrimonial, i així hom rebutja o tolera, per exemple, l’incest o bé les relacions sexuals en general fora del matrimoni en la mateixa mesura que prohibeix o accepta el matrimoni entre germans o bé condemna o tolera la prostitució Segons els codis morals vigents en un o altre grup social, poden ésser explícitament prohibides —i, doncs, sancionades—,…
anèmia ferropènica
Patologia humana
Anèmia caracteritzada per la disminució o absència dels dipòsits de ferro a l’organisme, baixa concentració sanguínia de ferro, baixa saturació de transferrina i baixa concentració de l’hemoglobina o de l’hematòcrit.
És el tipus d’anèmia més freqüent en la població general, i la deficiència nutricional més comuna a tot el món Les causes d’anèmia ferropènica més freqüents són un augment de la utilització del ferro per gestació, alletament o creixement corporal ràpid en la infància, les pèrdues fisiològiques durant la menstruació o pèrdues patològiques com hemorràgies i les alteracions en l’absorció del ferro per dietes insuficients o per trastorns de l’absorció Una anèmia ferropènica lleu pot no presentar símptomes Si aquesta és més accentuada, és freqüent presentar irritabilitat, cansament, pallidesa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina