Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
o sia Roudor de Llobregat
Literatura catalana
Poema narratiu de Joaquim Rubió i Ors guardonat per l’ABLB en el certamen convocat el febrer del 1841 i fallat el juliol del 1842; el poema fou publicat el mateix 1842.
Desenvolupament enciclopèdic El certamen que proposava « por asunto de poesía una composición del género épico relativa a la famosa Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos » i el guardó mateix ofert a Rubió lliurat en un acte teatralitzat que causà sensació s’enquadraven en una calculada estratègia de vindicació «provincialista» i de redefinició del camp literari En formava part la defensa de la dignitat literària del català, per a la qual la memòria del secretari Muns i Serinyà apellava al patronatge i l’autoritat d’Aribau i Puigblanch En un context de concurrència…
Els altres modernismes
En una època com la del segle XIX tardà, en la qual el concepte de novetat o originalitat va ser extraordinàriament valorat, i en tot cas més que els conceptes abans més cotitzats en tots els camps de la creació artística –bondat, perfecció, eficàcia–, no és rar que el fet de ser «modern» esdevingués per a molts gairebé un valor absolut D’aquí que en molts terrenys es comencés a reivindicar insistentment la modernitat i el seu seguiment preponderant, que generaria tendències que van acabar trobant la denominació de «modernisme» Modernisme, però, és un nom que en boca de segons quins…
Sudan 2012
Estat
Les protestes contra les mesures d'austeritat, les relacions tenses amb el Sudan del Sud, independent des del juliol del 2011, i la rebellió del Kurdufan van ser els principals problemes als quals es va enfrontar el president Umar al-Baixir, en el poder des del 1989 En les protestes, molt seguides pels universitaris a Khartum al final de juny, els manifestants van denunciar la pujada de preus dels productes de primera necessitat, com els combustibles, el blat i el sucre, i van criticar la devaluació de la lliura, la divisa nacional, del 40%, unes mesures que va prendre el Govern de coalició…
Urbanisme i arquitectura ciutadana
Art gòtic
Introducció El tram de les Drassanes del recinte murallat gòtic de Barcelona, l’únic conservat, amb la torre portal de Santa Madrona ECSA – GSerra Potser allò més significatiu de la construcció gòtica no són les grans realitzacions arquitectòniques, d’una serena i esplèndida majestuositat que s’ha volgut evocadora d’una harmònica civilitat, de segur contradictòria amb el convuls temps que les va erigir Aquestes obres de buscada perennitat i ric contingut programàtic, que els seus promotors i artífexs aconseguiren amb una elaborada arquitectura, s’han de contemplar sempre al costat dels grans…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
La configuració del nou sistema polític
El sistema català de partits Afiliació als partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya 1980-1981 Una de les principals incògnites que es plantejaven abans de les primeres eleccions lliures era l’espectre de partits que haurien de tenir vigència a Catalunya en la nova etapa política De fet, els observadors, tant de dretes com d’esquerres, havien pronosticat un marc similar a l’italià un nombre important de forces polítiques, cap de les quals seria clarament majoritària, i dues famílies polítiques en posició preeminent els eurocomunistes del Partit Socialista Unificat de…
altre
Filosofia
L’idealisme, en posar el punt de partida del coneixement en el subjecte, fa néixer el problema de l’altre, és a dir, la qüestió del reconeixement dels altres subjectes per part d’un subjecte, especialment viva a la filosofia contemporània.
L’existencialisme, per exemple, admet l’experiència de l’altre com a inherent a la consciència subjectiva no parteixo de mi mateix per passar després a l’altre, sinó que en l’anàlisi de mi mateix descobreixo l’altre
Alfons Draper
Economia
Conseller a la cort d’apel·lació de Montpeller, autor d’una tesi intitulada Recherches sur l’histoire des corps d’arts et métiers en Roussillon sous l’Ancien Régime
(1898), fonamental per a qualsevol estudi d’economia sobre aquesta qüestió.
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina