Resultats de la cerca
Es mostren 3283 resultats
Unió per a la Mediterrània
Organització interestatal d’àmbit regional mediterrani creada al juliol del 2008.
És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set membres de la…
Castell de Castissent (Tremp)
Art romànic
Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada…
Pont de la Vall d’Ora (Navès)
Art romànic
Situació Una vista del pont des del costat de migjorn J Bolòs Mapa 292M781 Situació 31TCG907608 Per anar-hi cal agafar la pista que, des de la carretera que va de Solsona a Berga, porta fins a la vall d’Ora i Sant Pere de Graudescales poc abans d’arribar a Sant Lleïr de la vall d’Ora, immediatament després d’haver passat a la riba esquerra de la riera, hom pot veure a baix, a mà esquerra, el molí de ca l’Ambròs i, poc més enllà, el pont Pont Aquest pont, de doble vessant i amb dos arcs, ha estat reconstruït Mentre l’arc lateral —situat a la riba dreta— sembla que és…
Revista Jurídica de Catalunya
Historiografia catalana
Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.
El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns…
Castell de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de…
Santa Coloma de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m…
Tiberíades
Ciutat
Ciutat de Galilea, Israel.
Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal Fundada per Herodes Antipas ~26 en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61 Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem 70 Hi hagué una important escola rabínica Conquerida pels àrabs 637 i pels croats 1099, fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí Solimà la lliurà a Iosef Hannassi 1567, que en féu una important comunitat jueva La moderna ciutat jueva s’estén al nord
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Tarba
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital de la regió de Bigorra i del departament d’Alts Pirineus, França.
Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del segle V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral segles XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del segle XIII Romanen només…
Songhai
Geografia històrica
Regne musulmà sorgit a les ribes del curs mitjà del Níger al començament del s XV.
El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina