Resultats de la cerca
Es mostren 1542 resultats
creuer
Agronomia
Cadascuna de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de les rodes de les pintes, en el molí de vent.
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…
locomotora de vapor

Locomotora de vapor
© Fototeca.cat
Transports
Locomotora accionada per una màquina de vapor alternativa.
El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom , situat a la part superior de la caldera Tot i que algunes locomotores treballen amb vapor saturat, les més potents ho fan amb vapor sobreescalfat a alta pressió, i a una temperatura que pot arribar als 400°C, obtingut per recirculació dins elements situats a l’interior dels tubs de fum El combustible, carbó mineral, és carregat amb una pala a la llar de foc o bé mitjançant un dispositiu mecànic Algunes locomotores cremen olis pesants La provisió d’aigua i de combustible és disposada en un vagó especial tènder…
Castell de Cadaqués
Art romànic
A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit en un castell…
Camí de Clarià (Fígols i Alinyà)
Situació Antic camí de Clarià a Fígols, que mostra sobre les roques les roderes dels carruatges que el recorrien ECSA - V Roca Antic camí de bast que anava des de la serra del Port del Comte a Escales Mapa 34–11253 Situació 31TCG666745 Per a anar a Clarià, cal dirigir-se a Fígols i agafar l’antiga pista de Fígols a Alinyà, sempre per la pista més transitada A 6 km es troba la cruïlla de pistes A dalt es pot veure el tossal de la Bala Cal seguir per la pista que puja a la dreta A 4 km s’arriba a la Collada de Cal Penya Aquí cal agafar un camí de bast en…
Antoni Téllez i Solà
Historiografia catalana
Historiador dels grups d’acció antifranquista.
Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey Astúries, on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran 1944 Collaborà en les revistes llibertàries Ruta , CNT i…
Vida de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1964; ficció de 90 min., dirigida per Josep Lluís Font i Martí.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí - Eca Films Josep Maria Argemí, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JLFont, Enric Ortenbach, Arnau Olivar FOTOGRAFIA Juan Jurado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Domènec Bronchalo, Jordi Palà, Alberto de Jesús MUNTATGE Santiago GSalichs MÚSICA Xavier Montsalvatge SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Ana María Noé Aurelia, Montserrat Carulla Rosa María, Fernando Guillén Luis, Luis Induni l’advocat d’Aurelia, Carlos Mendy Eduardo, Antonio Casas Carlos, José María Ovies Jorge, Maria Aurèlia Capmany María, l’esposa de Juan,…
Ignasi Ávila Rodríguez

Abel (amb el dorsal 66) i Ignasi Ávila Rodríguez (amb el dorsal 67)
arxiu c.a. manresa
Atletisme
Atleta de mig fons i ciclista amb discapacitat visual.
Membre del Club Atlètic Manresa especialitzat en 400 m llisos, el 1999 debutà en competició Aconseguí la medalla d’argent en 4 × 400 m als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla de bronze en 1500 m als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 4 × 400 m al Campionat Mundial de Lille 2002 i l’or en 800 m i 4 × 400 m i bronze en 1500 m al Mundial d’Assen 2006 Al Mundial en pista coberta de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 800 m i la plata en 3000 m En la Copa del Món IBSA 2007 aconseguí dues medalles de plata en 800 m i 1500 m Pel que fa a campionats europeus, guanyà la medalla…
Restes arquitectòniques i arqueològiques de l’Empordà
Art romànic
Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…
batllia de Mallorca
Història
Demarcació de l’orde de l’Hospital erigida el 1428 per un capítol celebrat a Rodes sobre l’antiga comanda de Mallorca
.
La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma , Pollença i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina