Resultats de la cerca

El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els…

Ideat i fundat per l’activista cultural Pere Camps, que n'és el director, inicialment se centrà en establir un espai permanent per a la cançó d’autor al barri barceloní de Sants La primera edició oferí només vuit concerts, tots a les Cotxeres de Sants, però amb els anys tingué un creixement continu fins a consolidar-se Des dels primers anys del segle XXI programa prop d’un centenar d’actuacions en diversos locals de la ciutat Luz de Gas, Harlem Jazz Club, Barcelona Teatre Musical, l’Auditori, etc i d’altres municipis com L’Hospitalet, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat i Viladecans…

Situació Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental Mapa 31-13 326 Situació 31TBG882517 L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població JRG Història El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell Una de les primeres mencions documentals…

Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa…

Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…

Situació Vista general d’aquesta necròpoli, situada a la partida dita dels Obacs ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba al sud-oest del poble d’Arbeca, en un aflorament rocós de gres, molt aprofitat com a pedrera, al mig de la partida dita dels Obacs Mapa 33-15 389 Situació 31TCG258008 Per a arribar-hi cal seguir el camí que des d’Arbeca voreja el marge esquerre del canal d’Urgell A uns 600 m de la carretera C-233, que mena a les Borges Blanques, hi ha, a l’esquerra, actualment envoltat de camps de conreu d’oliveres, l’aflorament rocós on hom pot veure la necròpoli…

Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles…

Els seus pares, que havien immigrat d’Instinción Almeria a Canet de Mar a la segona dècada del segle XX, ben aviat es traslladaren a Barcelona Estudià pintura amb Josep Oriol Baqué i Mercader, i posteriorment, pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja, amb artistes com Francesc Labarta Freqüentà els ambients de l’època, com ara el Cercle Artístic de Sant Lluc Dedicada al paisatgisme, pintà indrets de Catalunya, Castella, Andalusia, les Balears, les Canàries, Venècia, Grècia, el Magrib, Cuba i Nova York Les seves illustracions a l’oli o els gravats acompanyaren obres d’…

Daniel Ortega i la seva esposa, Rosario Murillo, van guanyar les eleccions a la presidència i la vicepresidència de Nicaragua amb el 72% dels vots © César Pérez / Gobierno de Nicaragua Les eleccions generals van acaparar l’agenda política de l’any La capacitat d’arrossegament popular, gràcies al poder basat en el suport clientelista que ha acumulat el Front Sandinista d’Alliberament Nacional FSLN, juntament amb el control de les principals institucions del país –Parlament, poder judicial, policia i Forces Armades, Consell Suprem Electoral–, es va demostrar imbatible novament en aquest cicle…

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…