Resultats de la cerca
Es mostren 8275 resultats
Gaspare Vanvitelli
Pintura
Nom italianitzat amb què és conegut Gaspard van Wittel, pintor holandès.
S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat…
Ottorino Respighi
Música
Compositor italià.
Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà…
Cesare Baronio
Historiografia
Cristianisme
Cardenal i historiador italià, dit pròpiament Cesare Barone
.
Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri 1593 i confessor pontifici 1594, mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra Enric IV de França Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici Roma, 1588-1607, continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes escrita en to apologètic com a…
Félix Ayo Losada
Música
Violinista basc.
Amb només catorze anys obtingué el diploma de solista del Conservatori de Bilbao i prosseguí els seus estudis musicals a París i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb Remy Principe L’any 1952 fou membre fundador de l’orquestra de cambra I Musici, amb la qual actuà com a primer violí i solista fins l’any 1967 i enregistrà una famosa versió de Les quatre estacions de Vivaldi Un any més tard fundà el Quartet Beethoven amb el pianista Marcello Abbado substituït posteriorment per Carlo Bruno, el violista Alfonso Ghedin i el violoncellista Vincenzo Altobelli també formà duet amb la…
Pere Dies
Arts decoratives
Argenter.
Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique…
Miquel Àngel
Estudi de nu, de Miquel Àngel
© Corel Professional Photos
Art
Escultura
Pintura
Arquitectura
Literatura italiana
Nom amb què és conegut als Països Catalans Michelangelo Buonarroti, escultor, pintor, arquitecte i poeta.
La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…
Pius IX
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Maria Mastai Ferretti en esdevenir papa (1846-78).
Curial, acompanyà a Amèrica monsenyor Muzzi 1823-25 bisbe de Spoleto 1827 i d’Imola 1832, s’hi mostrà obert i modern Ja papa, la seva actitud moderadament oberta a la reforma dels Estats Pontificis , que el féu aparèixer com un possible cap del moviment d’unitat italiana sota el signe neogüelf, fou estroncada quan, en negar-se a declarar la guerra a Àustria, com li demanava Carles Albert del Piemont, esclatà la revolta a Roma 1848 amb la proclamació de la república romana En tornar de Gaeta, on s’havia refugiat gràcies a la intervenció armada francesa, el seu pontificat s’endurí…
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…
Bernhard Heinrich Karl von Bülow

Bernhard Heinrich Karl von Bülow
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany, príncep de Bülow.
Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina