Resultats de la cerca

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…

El 1916 ingressà en la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1922 fou ordenat de prevere Fou professor de teologia moral del Seminari Conciliar de Sant Pere durant més de trenta anys Elegit vicari general d’aquesta congregació el 1933, entre el 1939 i el 1963 hi ocupà el càrrec de superior general Fou vicari episcopal i organitzà l’escola Mater Amabilis per a la formació de religioses Destacat predicador i conferenciant, formà la Biblioteca Balear del monestir de la Real Director de la revista Lluc ,collaborà en altres publicacions, com Reinarán i Bolletí de la Societat…

És llicenciat en història de l’art 1987 per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic 1988 per l’Institut del Teatre S’han representat les seves obres teatrals Marina 1994, Preludi en dos temps 1996, A trenc d’alba 1997, A l’altre extrem de l’oceà 1997, Tinc feina 1998, Imagine 2004, La orilla perra del mundo 2005, Reconstrucció dels fets 2008, L’ombra òrfena 2009, La finestra 2013, Amanecer en Orán 2016, finalista del premi Teatro Breve 1994 i La última salida de Sancho Panza 2017, sota la seva direcció o d’altres Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena 1995, A trenc…

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista 25…

Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin cielo 1947…

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…

Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força…

Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge de les …

Vida A divuit anys entrà a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid i obtingué la titulació el 1966 Debutà com a segon operador en curts i en els llargs En Baldiri de la costa 1968, Josep Maria Font i Espina i De picos pardos a la ciudad 1968, Ignasi F Iquino Fou director de fotografia a TVE, on realitzà sèries com Tauromaquia 1969, Benito Alazraki El 1971 es traslladà al Canadà i feu la illuminació del film Peter and Laura 1971, Raphaël Lévy i la telesèrie La Feuille d’érable 1972, a banda de treballs publicitaris i collaboracions per a l’Oficina Nacional del Film Tornà el…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78, estrenat el…