Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Pedret

L’antic hospital de Sant Llàtzer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de…
All

All
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a 1 091 m d’altitud, a un quilòmetre a la dreta del Segre, sobre un con de dejecció que es confon amb la terrassa fluvial superior al peu dels escorxats de la plataforma terciària de Gréixer.
És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres
samarità
Història
Membre de la comunitat etnicoreligiosa originada de la mescla entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon…
Rocacorba

Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest segle XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del segle XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels devots…
parc nacional de La Caldera de Taburiente
Espai natural
Zona de l’illa de La Palma, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 4 690 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un important…
Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents
Funicular de la Santa Cova, a Montserrat (1929), construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents
© Fototeca.cat
Companyia fundada a Barcelona el 1882 per tal de construir i explotar la concessió del ferrocarril de cremallera de Monistrol de Montserrat a Montserrat obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses).
Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905 Construí també els funiculars de Sant Joan 1918 i de la Santa Cova 1929, a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al Santuari de Núria, als Pirineus 1931 El 1957 clausurà el ferrocarril de cremallera de Montserrat El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina El 1985 els accionistes acordaren la integració dins l’empresa pública Ferrocarrils…
Santa Maria de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló Inicialment fou considerada com a sufragània de la parroquial de Sant Vicenç de Torelló L’església és documentada a partir de l’any 1286 en el testament de Torelló L’any 1357 en una visita episcopal es fa constar que el rector de Sant Vicenç celebra a la capella de Santa Maria de Borgonyà, sufragània de l’esmentada parròquia Però l’any 1686, quan la visità el bisbe Pasqual, ja havia passat a ser una simple capella o un santuari marià Fou reedificada al començament del segle actual i ara és la capella de la…
Miquel Villalba
Música
Mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…
Jaume Padró i Cots
Escultura
Escultor.
Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina