Resultats de la cerca
Es mostren 5104 resultats
Ana María Godes Hospital

Anna Maria Godés Hospital
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Filla de Maria Ignacia Nacha Hospital, guanyadora de 26 títols espanyols entre els anys cinquanta i seixanta, s’inicià al CT Barcino La seva precocitat als catorze anys ja era campiona absoluta per equips i als quinze, subcampiona individual es traduí en un extens palmarès en les categories de promoció, en què aconseguí sis títols estatals individuals quatre d’infantils i dos de juvenils i quatre de catalans infantils, i participà en set Campionats d’Europa infantils o juvenils entre el 1980 i el 1986 Entre els anys 1983 i 1992 guanyà 23 títols de campiona d’Espanya absoluta i 13…
Gabriel Hernández Paz

Gabriel Hernández Paz
Federació Catalana de Natació
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format a la Unió Esportiva d’Horta, amb la selecció espanyola fou campió del món júnior 1991 Posteriorment jugà al CN Sabadell 1991-92, CN Barcelona 1992-93, 1994-96, CN Catalunya 1993-94, 1996-98, Real Canoe de Madrid 1998, CDA Pescara d’Itàlia 2001, CN Atlètic-Barceloneta 2002-04, 2005-06 i 2007-08, Spandau de Berlín 2004 i Waterpolo Plaza Zaragoza 2006 Fou set cops campió de la Lliga 1994, 1995, 1996, 1999, 2000, 2003, 2006 i de la Copa del Rei 1994-97, 2004, 2006, 2008 i tres cops de la Supercopa d’Espanya 2004, 2006, 2007 En la seva estada a Alemanya conquerí la Bundesliga i…
Ángel Nieto Roldán

Ángel Nieto
© Anefo - Nationaal Archief / Hans Peters
Motociclisme
Motociclista castellà.
Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió…
,
Enric Tormo i Freixes
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tipògraf, impressor i museòleg.
Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon 1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’…
Necròpoli del Turó dels Moros (Callús)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…
Sant Jaume de Nalec
Art romànic
El poble de Nalec és situat sobre un petit turó de 487 m emplaçat a la vall mitjana del riu Corb, al seu marge esquerre L’antic castell d’aquest indret és esmentat des del 1082, quan fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll L’església parroquial de Sant Jaume de Nalec apareix ja documentada en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable entre el 1050 i el 1080 La seva dependència de la mitra vigatana perdurà fins l’any 1154, en què mitjançant una butlla del papa Anastasi IV es va ratificar la incorporació d…
elector
Història
Príncep, civil o eclesiàstic, del Sacre Imperi que tenia a càrrec seu el govern d’un electorat i elegia l’emperador.
El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de…
Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (1957)
Gimnàstica
Gimnasta.
Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall amb arcs i…
,
Luis de Guzmán
Música
Violista de mà andalús.
Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura
picte
Història
Individu d’un grup de tribus establertes a Escòcia vers el 500 aC.
Potser d’origen precèltic, resistiren la dominació dels romans que els donaren aquest nom per tal com anaven pintats Al s III dC reberen influències romanes i cristianes, però la cristianització culminà amb sant Columbà 663 Els set regnes o grups que formaven foren unificats per Angus Mac Fergus 731-761 Les invasions escandinaves els obligaren a unir-se amb els escots escot, sota l’autoritat de Kenneth I d’Escòcia 844-846
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina