Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
Juan Ponce
Música
Compositor andalús actiu al principi del segle XVI.
Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus
gens Papíria
Història
Llinatge romà conegut per les seves aportacions al corpus legislatiu.
Entre els seus membres es destaquen Sext o Publi Papiri , contemporani, segons la tradició, de Tarquini el Superb Gai Papiri Carbó , tribú de la plebs 131 aC i cònsol 120 aC Partidari dels Gracs, abandonà el seu fervor democràtic i els traí Gneu Papiri Carbó , tribú de la plebs 92 aC, cònsol amb Cinna 85 i 84 aC i amb Mari el Jove, lluità contra Metel i Pompeu en un intent d’alliberar Mari Capturat per Pompeu a Sicília, fou ajusticiat També cal esmentar el cònsol Luci Papiri Cursor , probablement autor de la Lex Poetelia-Papiria , en favor dels deutors
Víctor Manuel II d’Itàlia
Història
Darrer rei de Sardenya (1849-61) i primer rei d’Itàlia (1861-78).
Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític Signà amb Àustria la pau de Milà 1849 Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour acord de Plombières 1858, annexió de la Itàlia central 1859 i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols 1860 Prengué el títol de rei d’Itàlia 1861 i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia 1866 i l’ocupació de Roma 1870
Jean-Marie Straub
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana Chronik der Anna Magdalena Bach ‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967, Othon 1969, Geschichtsunterricht ‘Lliçons d’història’,1972, Moses und Aaron ‘Moisès i Aaró’, 1974, Fortini Cani 1974, Dalla nube alla resistenza 1979, Trop tôt, trop tard 1981, Klassenverhältnisse ‘Relacions de classe’, 1984, Sicilia 1998 i d’altres Treballà en collaboració amb la seva esposa, la també cineasta Danièle Huillet París, 1 de maig de 1936 – Cholet, Maine i…
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Robert de Ginebra en ésser elegit papa d’Avinyó (1378-94), considerat antipapa.
A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà profundament…
Alonso de Castillo Solórzano
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642
Federico De Roberto
Literatura italiana
Escriptor italià.
Amb Verga i Capuana fou un dels més grans representants del verisme sicilià Ja en la seva primera obra Arabeschi, 1883 es manifestà partidari d’un estil realista basat en l’escrupolositat de l’observació, la impersonalitat de la realització i l’exactitud en la reconstrucció del fet històric En la seva novella més important, I Viceré 1884, on narrava la decadència d’una família d’origen espanyol, els Uzeda, trobà l’equilibri entre la documentació històrica i la raó de l’art Unes altres obres són Processi verbali, L’albero della scienza 1890 i L’illusione 1891
Sanç d’Aragó
Història
Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó i d’Inés Zapata.
Frederic II de Sicília l’envià, amb deu galeres, a Orient per tal d’ajudar la companyia de Roger de Flor Mort aquest, Sanç passà a Gallípoli i es posà d’acord amb Berenguer d’Entença per participar en l’acció de càstig que preparava contra l’emperador de Constantinoble però al darrer moment se'n desdigué 1305 L’expedició tingué un retorn difícil Sanç oferí els seus serveis a Jaume II Fou un dels tres enviats a Xipre per a tractar el tercer matrimoni del rei català 1313 Sanç, que era frare hospitaler, fou castellà d’Amposta del 1328 al 1341
Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau I).
Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina