Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Las Provincias
Capçalera de Las Provincias
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari aparegut a València des del 31 de gener de 1866, amb una interrupció entre el 1936 i el 1939.
Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i Cortina,…
Richard Rogers
Arquitectura
Arquitecte britànic.
Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes…
Torquato Tasso
Literatura italiana
Poeta italià.
Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al…
Castell de Castellmeià (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica de Santa Maria…
Josep Maria Font i Rius
Dret
Història del dret català
Jurista i historiador del dret català.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya…
reacció oscil·lant
Química
Tipus de reacció en què, després de formar-se, els productes transformats tornen a l’estadi de reactius, els quals al seu torn tornen a donar els productes i, així, successivament.
La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi
Epístola moral a Fabio
Poema castellà del s XVII que l’erudició ha atribuït successivament a Francisco de Rioja, Rodrigo Caro i Francisco Medrano; Dámaso Alonso ha documentat la paternitat d’Andrés Fernández de Andrada.
Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els segles IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles…
filera
Tecnologia
Làmina d’acer, emprada pels ferrers, els llauners i els argenters, proveïda de forats de calibre graduats per on hom fa passar successivament les barres metàl·liques per a reduir-les a fils.
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina