Resultats de la cerca
Es mostren 1091 resultats
música de Washington
Música
Música desenvolupada a Washington (Estats Units d’Amèrica).
Si bé fou designada capital el 1790, el govern no s’hi installà fins el 1800 L’any 1798 es creà la Marine Band, que es convertí en una de les millors bandes de música de tot el país El 1851, Charles Walter fundà l’entitat coral Washington Sängerbund Durant tot el segle XIX, el creixement de la ciutat fou lent, i l’activitat musical escassa La ciutat no fou dotada de la seva primera infraestructura musical important fins el 1925, any en què s’obrí el Coolidge Auditorium a la Biblioteca del Congrés, un espai apte a la música de cambra Cinc anys després s’inaugurà la Constitution Hall, sala…
música de Dublín
Música
Música desenvolupada a Dublín (Irlanda).
Gran part dels materials amb els quals es podria reconstruir una precisa i completa imatge de la vida musical de Dublín han estat destruïts El 1431 fou instituït un cor a la catedral de Saint Patrick, i els compositors de madrigals John Farmer i Thomas Bateson esdevingueren organistes a la Christ Church El primer teatre s’inaugurà a Werbergh Street el 1638, però fou tancat durant la rebellió del 1641 Després de la restauració, el nou teatre de Smock Alley fou el principal centre on es representà òpera i art dramàtic fins el 1787, any del seu tancament A mitjan segle XVIII Dublín atragué…
Abassi Madani
Política
Polític algerià.
S’afilià al Front de Libération Nationale FLN el 1955, any que fou empresonat Alliberat el 1962, es vinculà a la Universitat d’Alger, on establí contactes amb diverses associacions islàmiques S’oposà a la Union Nationale des Étudiants Algériens UNEA, dirigida pels comunistes Juntament amb altres futurs líders islamistes, creà l’associació El Quyam ‘Els valors’, que fou prohibida l’any 1970 pel president Houari Boumedienne Continuà militant a l’FLN, i el 1974 fou escollit conseller municipal de la ciutat d’Alger L’any següent marxà a la Gran Bretanya, on cursà un doctorat en pedagogia Al seu…
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…
Miquel Duran i Pastor
Historiografia
Historiador i polític.
Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona Després d'exercir la docència en diversos centres d’ensenyament de Palma, el 1973 s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears , de la qual el 1984 guanyà la càtedra d’història de les Illes Balears, que ocupà fins a la jubilació 2005 Fou també director dels departaments d’Història Moderna i Contemporània i de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, del Servei de Biblioteca i Documentació i conservador del Patrimoni…
François Fillon

François Fillon
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-…
Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Música
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo…
,
Alfons Cucó i Giner
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i polític.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la majoria de la…
,
Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón
Història
Historiografia catalana
Sèrie documental procedent dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, iniciada l’any 1847 sota la direcció de Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada, el 1910, per Francesc de Bofarull.
L’any 1958 Jesús Ernest Martínez i Ferrando publicà la primera part d’un índex cronològic de la collecció Frederic Udina en publicà la segona part l’any 1973, i també inicià una segona etapa de la collecció, a partir de l’any 1971 fins al 1982 En conjunt són 41 volums per a la primera etapa i nou volums per a la segona, comprenent-hi l’índex Pròsper de Bofarull se situà dins el corrent historiogràfic del criticisme, el qual es recolzava bàsicament en els documents originals i les narracions de primera mà dels fets històrics, que entenia com a fonament de « la verdad i la imparcialidad les…
,
Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès
Partit polític
Partit constituït a Lés (Vall d’Aran) pel Partit Democràtic Aranès per tal de concórrer a les eleccions locals de 1995 després de trencar la seva coalició amb Unión Democrática Aranesa.
Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina