Resultats de la cerca

El nombre de voltes que cal donar és determinat per la fórmula essent T la torsió, Nm el número mètric i K el coeficient de torsió que varia entre 85 i 120 per al cotó i la llana cardada i entre 60 i 90 per a l’estam Els fils d’ordit tenen més torsió que els de trama El sentit de la torsió és definit mitjançant les lletres S i Z Quan hom mira un fil vertical i veu les espires inclinades com la part central de la lletra S, es tracta de torsió S , anomenada també torsió dreta En cas contrari és torsió Z , anomenada també torsió esquerra

Estudià a Roma L’any 1919 debutà a Viterbo amb I Puritani , de Bellini La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials El 1922 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i al Liceu de Barcelona amb Rigoletto , de Verdi Des d’aleshores actuà per tot el món i enregistrà discs El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins el 1945 hi cantà encara sorprenentment el 1972 Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat Escriví Voci…

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya…

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

Inicià els seus estudis musicals a Sant Petersburg i a Praga i més tard viatjà a Roma, on rebé lliçons de composició d’O Respighi al Conservatori de Santa Cecília En 1924-29 dirigí diverses orquestres italianes i el 1937 es traslladà als Estats Units com a director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, a Minnesota Dos anys després anà a Hollywood, on inicià la carrera com a músic de cinema, amb bandes sonores com les de Salome W Dieterle 1953 o The Mountain E Dmytryk 1956 En la seva obra, de gran sentit colorístic, es veu clarament la influència del seu mestre Respighi

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres…

Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant…

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos exemples per…