Resultats de la cerca

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies o…

Estudià clarinet amb Lorenzo Tío, però, poc després, adoptà el saxòfon tenor Començà la seva carrera amb diversos grups de Nova Orleans El 1924 anà a Chicago a treballar amb Joe King Oliver mentre tornava gradualment al clarinet, que es convertí en el seu instrument principal Del 1928 al 1942 formà part de l’orquestra de Duke Ellington Durant aquest període desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per un to càlid a tots els registres i una gran fluïdesa en el fraseig De seguida esdevingué una de les veus més importants de la música d’Ellington, i sobresortí com a solista…

Estudià cant a Barcelona, i després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas anà a Itàlia per ampliar la seva formació Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 interpretant el paper d’Escamillo Carmen El 1967 guanyà el Concurs per a Veus Verdianes de Busseto, i l’any següent fou contractat per a cantar a la Scala de Milà sota les ordres de Claudio Abbado, al costat de Jaume Aragall Actuà a l’Òpera de Viena, al Covent Garden de Londres on debutà el 1976, al Metropolitan de Nova York i en diversos teatres d’Itàlia, el Japó, el Canadà, els Estats…

Fou l’autor del tractat Introducció a la música , principal font d’informació sobre l’antiga notació musical grega Conté un resum de les escales gregues en totes les seves transposicions, per a veus i instruments El tractat fou recuperat i publicat per J Meursius al principi del segle XVII i des d’aleshores ha estat editat diverses vegades L’obra comença establint quines són les ciències constitutives de la música harmònica, rítmica i mètrica Immediatament passa a estudiar el primer dels apartats, que divideix en tonoi i tropoi Identifica els tonoi amb els modes tradicionals ja…

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París…

La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu segles XVII i XVIII i un gran nombre d’autors de l’època, com ara JH d’Anglebert, J Blow, CPE Bach, JPh Kirnberger, FW Marpurg o J Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple…

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…

Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…

Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…

Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…