Resultats de la cerca

Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font…

Fou escolà 1730-34 —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista des del 1742 i fins a la seva mort i prevere des del 1748 de la catedral de Barcelona Entre els seus deixebles destacaren  Benet Juncà i el seu nebot  Carles Baguer , que el succeí com a organista a l’esmentada seu La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784 És constituïda per unes 50 tocates bipartides tocates, sonates i pastorelles, algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part amb el tema invariat a la tonalitat…

S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en…

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers…

S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa,  d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i…

Fundat el 1931 per un grup de joves de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, és el club degà del tennis de taula de Catalunya L’any 1935 els seus equips ja dominaren la primera edició del Campionat de Catalunya Tot i que s’especialitzà en tennis de taula també tingué seccions de bàsquet, futbol, excursionisme, escacs, bridge, ball i bowling II Campionats d'Espanya per equips, any 1960 Té el palamarès més ampli de la història del tennis de taula català L’equip masculí guanyà el Campionat d’Espanya per equips en quinze ocasions 1944, 1949, 1953, 1955, 1963, 1964, 1974, 1975, 1976, 1978,…

Vida Es coneix molt poca cosa d’aquest músic El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a " puntador de libros " És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia , actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla , que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals és Soleta y…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films - JAPoves Madrid ARGUMENT I GUIÓ Rafael García Serrano, José María Sánchez Silva FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Salvá, Joaquín Alba MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Fernando García Morcillo i cançons de la guerra SO Paulino García Velázquez INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Enrique, José María Rodero Vicente, Marisa de Leza Lucía, Julio Peña Matías, Antonio Almorán Paulino, Julio Riscal el poruc, Germán Cobos Calatayud, Fernando MDelgado el capità Silvio, Arturo Fernández Johnny, Tomás…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…