Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
Santa Maria del Puig (Esparreguera)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església on s’aprecia perfectament el joc de cobertes R Camprubí S’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat Per arribar-hi cal prendre a la vila el camí que, per la banda de la parròquia de Santa Eulàlia, porta a la Colònia Sedó, passada la qual i un cop travessada la riera s’arriba al Puig Mapa 36-15392 Situació 31TDG058007 Història El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies Així ho diu Guillem d’Esparreguera, senyor dels castells d’Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la…
Agronomia 2010
Agronomia
Producció i consum mundial de cereals La previsió de tones de cereals és només l’1% inferior a l’any passat tot i les fortes pluges i sequeres patides en les zones de major desenvolupament © Fototecacat Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació FAO, la previsió de la producció mundial de cereals per a la campanya 2010-11 és de 2239 milions de tones, només un 1% inferior a la de l’any passat, tot i les sequeres que van afectar les planes occidentals de Rússia i les inundacions o sequeres que van afectar el Pakistan i alguns països del Sud-est asiàtic Aquest…
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha…
Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del Llobregat, al límit, a llevant, amb la comarca del Vallès Occidental.
Situació i presentació El Llobregat fa de partió, a ponent i a migdia, amb el municipi d’Esparreguera, des del torrent de Sant Salvador, a l’antic balneari de la Puda de Montserrat, a la sortida del congost del Cairat, fins al roc de la Mona, a migdia, on coincideix també amb el terme d’Abrera el límit meridional prossegueix després per la riera de la Mona fins al coll de les Barones i pel torrent de Sant Jaume, a llevant, confronta amb Viladecavalls Resten a la dreta del torrent les partides de Mas Soler, de la quadra del Pou, de les Saborides i de la Vinya Vella…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’…
Sulu
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de Sulu, al SW de les Filipines, de les quals forma part políticament.
La capital és Jolo 52 429 h 1980 És de formació volcànica, amb nombrosos cons volcànics, en gran part apagats, i el litoral és circumdat d’esculls de natura corallina S'estén des del SW de Mindanao fins a prop de la costa oriental de Sabah Malàisia Les illes més important són les de Jolo, Tawitawi, Sanga Sanga, Sibutu, Siasi i Cagayan Sulu L’agricultura produeix arròs, mandioca, cocos i fruites tropicals Com a activitat marina hi ha pesca de perles Hi ha també ramaderia de bestiar boví
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
monestir de Samos
Monestir
Monestir benedictí situat a la vall de Sarria, 43 km al SE de Lugo.
Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (segle VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels segles X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al segle XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica