Santa Maria del Puig (Esparreguera)

Situació

Vista aèria de l’església on s’aprecia perfectament el joc de cobertes.

R. Camprubí

S’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. Per arribar-hi cal prendre a la vila el camí que, per la banda de la parròquia de Santa Eulàlia, porta a la Colònia Sedó, passada la qual i un cop travessada la riera s’arriba al Puig.

Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG058007.

Història

El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d’Esparreguera, senyor dels castells d’Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l’església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d’Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. De fet, des del començament del segle XIV, quan una primitiva capella dedicada a Santa Eulàlia fou construïda a la pobla d’Esparreguera, l’antiga parròquia del Puig començà a declinar i, especialment, després dels terratrèmols del segle XV que la deixaren molt malmesa. Al llarg dels segles XI i XII hi ha diversos esments de deixes i llegats a l’església de Santa Maria de ipso Pugo, però sembla que en la majoria dels casos són adreçades al santuari occità de Nostra Dona del Puèg, a l’Alvèrnia, que aleshores era un important centre de pelegrinatge. En canvi, sembla que és per a la nostra església la deixa de 12 diners que l’any 1169 feu Agnès, muller d’Arnau de Puig. I ho és, indubtablement, la que feu Ramon de Guàrdia, senyor d’Esparreguera i feudatari dels Cardona, de 20 sous que deixà pel seu testament del 1205. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia propera que duu el seu nom. Recentment s’hi han fet obres gràcies a l’Agrupació d’Amics de Santa Maria del Puig, al llarg de les quals es descobriren al seu interior restes de pintures murals romàniques.

Església

Planta de l’edifici, amb les dues capelles laterals adossades a la nau a manera de fals transsepte.

P. Poll

És un temple d’una sola nau i un absis rectangular d’àmplia obertura. Té dues capelles rectangulars a manera de fals transsepte, afegides amb posterioritat a l’obra antiga romànica. Al creuer s’aixeca un cimbori de planta ovalada inscrit en un rectangle (amb estructura de prisma octagonal a l’exterior), molt desfigurat per causa del pes del campanaret de torre que hi ha a sobre i que, almenys en la forma en què ens ha pervingut, és posterior a l’obra romànica. En l’edifici, que evidencia moltes reconstruccions posteriors a l’obra romànica, es pot reconèixer l’aprofitament de la paret nord, pre-romànica, amb un aparell característic que fa com un reble amb pedres, llosetes i grans còdols, alguns disposats en espiga, tot plegat embegut en un morter molt abundant. Deu datar segurament del segle X. Interiorment ha estat folrada amb una paret romànica. L’absis, sense arcuacions, és d’obertura molt ampla i, en canvi, poc profunda, característica que, dins del romànic, indica una datació avançada. S’hi obren tres finestres, la central més gran, totes d’esplandit interior, la part exterior de les quals és formada per dos arcs i el seu ampit és inclinat. L’aparell d’aquest absis, de carreus mitjans i petits, és disposat amb molta regularitat. La tercera filada de sobre la finestra central és feta amb llosetes primes rogenques, amb una austera decoració. S’obre per una àmplia arcada semicircular, reforçada després dels terratrèmols del segle XV amb una arcada ogival adossada. L’espai dels carcanyols entre l’arcada romànica i la gòtica fou omplert amb reble. L’absis era decorat amb pintures, de les quals només tenim notícia pels vestigis que hi ha entre la paret romànica original d’obertura de l’absis i aquest arc gòtic afegit.

Vista de la capçalera de l’església.

ECSA - Rambol

Les capelles rectangulars que configuren una mena de fals transsepte deuen haver estat construïdes en el mateix moment que, després dels terratrèmols del segle XV, hom reconstruí l’església. Tot i que en el seu aparell hi ha aprofitats carreus romànics, la seva disposició irregular evidencia una obra molt tardana. Encara que Puig i Cadafalch afirmava que aquesta mena de transsepte devia haver substituït antigues formes absidals, d’aquestes, no se n’ha trobat cap vestigi en planta, de la qual cosa s’ha de deduir que originàriament l’església tenia únicament una nau, un absis i, entre ambdós, el cimbori, que és marcat clarament en la planta. Les capelles afegides confereixen a la capçalera de l’edifici unes magnituds que no s’avenen amb la grandària de la seva nau. Sense aquestes capelles, l’estructura és perfectament coherent i d’una obra conclosa en una segona etapa, i probablement ja avançada, del romànic. El cimbori neix d’una base rectangular, amb trompes als angles per passar de la planta rectangular a l’esfèrica, canvi assenyalat exteriorment per massissos triangulars. La semicúpula amb què es cobreix no és de perfil i desenvolupament uniforme, sinó que s’hi destrien dos moments diferents, assenyalats pel canvi de perfil i de generatriu de la volta, que a mitjana alçària es torna més comprimida, com si una anella l’estrenyés. Aquesta irregularitat s’ha d’interpretar com una represa de les obres. Els terratrèmols del segle XV causaren un enderrocament parcial de l’edifici, que no devia ésser tan important com perillós, per la qual cosa i a fi de reforçar el cimbori, s’obriren les esmentades capelles laterals o fals transsepte. La nau és coberta amb una volta seguida apuntada. L’arc ogival que hi ha adossat a la paret occidental, amb el contramur on s’obre, és un reforç posterior, obrat al moment en què es bastí un cor, segurament al segle XV o poc abans, ja que és més regular que les reformes posteriors al terratrèmol. La porteta gòtica que hi ha a migdia vora d’aquest arc deu datar del mateix moment. A la nau s’obren tres finestres, una a ponent, ran de la volta, de canó i esplandit interior. Les altres, obertes a migdia i tramuntana, són també d’esplandit interior i espitllerades exteriorment; la de migdia, a tocar de l’arc d’entrada al cimbori, té l’arquet interior de mig punt molt ben adovellat, mentre que exteriorment sembla refeta. La del nord s’obre sobre el mur pre-romànic; devia ésser una de les primeres obres d’engrandiment del temple, perquè el fragment de mur on s’obre, encara que té característiques romàniques, és més antic que la resta de murs cap a llevant. El portal, que s’obre a migdia, fou reconstruït al segle XV en la part interior i al XVIII en l’exterior.

L’església degué ésser construïda durant un llarg període. Primer es bastí la nau que en alguns indrets té un aparell molt clar del segle XI. Però les obres no s’acabarien fins a la fi del segle XII amb la construcció d’una capçalera monumental que encloïa un cimbori i un absis semicircular d’àmplia obertura. Les refeccions posteriors a l’obra originària fan difícil poder-ne precisar les dates de construcció. L’edifici romànic no tenia transsepte ni capelles laterals, fet que el converteix en una nova mena d’edifici, no previst per Puig i Cadafalch, tot i que la seva planta i el volum s’adiuen perfectament amb els esquemes compositius del romànic en les seves modalitats del segle XII. De l’antic cementiri de la parròquia documentada al segle X, que seria coetani de la paret pre-romànica conservada, s’ha descobert una tomba per excavació, antropomorfa. És excavada en l’argila compacta del sòl, tocant a l’església, paral·lela i molt pròxima a la paret de migdia, prop de l’occidental.

Pintura

Prop de la porta d’entrada al temple, en la restauració recent aparegué un fragment de pintura mural d’un romànic probablement molt tardà. És situat just sobre un armariet amb llinda que hi ha a tocar del portal. En colors vermells, ocres clars i línies negres sobre fons blanc, resta part d’una figura que podria correspondre a sant Miquel pesant les ànimes, tot i que només es conservi un dels peus de l’arcàngel i un dels platets de la balança, on hi ha una ànima; tot plegat conservat molt deficientment. El platet de les balances sobresurt del cercle on hi ha inscrit el sant, cercle emmarcat per sanefes laterals. Entre el cercle amb l’escena de la pesada d’ànimes i el marge dret, hi ha una mena de canelobre dret de tres peus. La sanefa del marge dret combina els triangles de blanc i vermell, alternadament, formant rombes bipartits, i també la sanefa inferior, més ampla. Aquesta irregularitat denota una data d’execució tardana, dins del segle XIII. D’altra banda, el fet que aquest fragment de pintura mural estigui situat al centre de la nau indicaria que segurament l’església era tota pintada. Reforça aquesta teoria el fet que es conservin restes de pintures romàniques sota l’arc ogival, que al segle XV fou adossat al de l’entrada de l’absis.

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Puig i Cadafalch, III, 1911, pàgs. 111-114
• Junyent, 1976, pàg. 252
• Pagès, 1992, en premsa

Bibliografia sobre la pintura

• Pagès, 1992, en premsa