Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
cambra de reverberació
Física
Cambra o recinte tancat, construït de parets no paral·leles entre elles, dures i reflectores de les ones sonores, a l’interior de la qual hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.
Hom hi mesura la potència acústica total de la font, mentre que el nivell de pressió sonora no hi té pràcticament sentit, a causa de les reflexions És més econòmica de construcció que la cambra anecoica anecoic, de principi oposat, i és emprada per a fer assaigs de soroll de màquines
reguarda
A Mallorca, guàrdia que fa un mosso o missatge d’una possessió la nit del dissabte, quan l’altra gent del lloc se n’ha anat a la vila, fins al diumenge de matí, en què és substituït en la guàrdia per un altre missatge.
ramapitec
Antropologia
Zoologia
Gènere de primats fòssils, descrit per Lewis el 1934, inclosos en sediments del Miocè superior o del Pliocè inferior, amb una antiguitat d’uns 12-15 milions d’anys, trobats a l’Índia, a la República Federal d’Alemanya, a Kenya i a la Xina.
Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…
tita
Zoologia
Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids, d’uns 30 cm de llargada i quasi 2 cm de diàmetre; tenen el cos nu, amb la superfície llisa i lleugerament marcada de solcs longitudinals i circulars, i són de color groc o rosat.
Habiten als fons arenosos del litoral i hom les aprofita com a esquer Són comunes a les mars dels Països Catalans
armadura
armadura musica
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’accidents, col·locats immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, els quals afecten les notes escrites a continuació mentre hom no troba cap més accident o canvi d’armadura, i determinen així l’escala d’un fragment musical.
cascall
Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a…
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
bahuvrīhi
Lingüística i sociolingüística
Terme amb què hom designa el tipus de compost que exemplifica, o sigui, tal que en aparença hauria d’ésser un nom, però fa la funció d’un adjectiu referit a un nom que té alguna relació amb la cosa que el compost significa.
És anomenat també compost exocèntric i compost possessiu Bahuvrīhi és un mot compost sànscrit que, separant-ne els elements, significa “molt d’arròs”, però que no designa una gran quantitat d’arròs, sinó una persona rica per les seves possessions d’arròs En definitiva, es tracta, doncs, de la transformació de dues frases, com és ara “l’arròs és copiós” i “aquest arròs és de tal persona” En català, els composts bahuvrīhi no abunden, però en són exemples nets formes com capgròs i poca-solta