Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
abdalwadita
Història
Membre de la família dels Banū ‘Abd al-Wād (o Banū Zayyān), dinastia berber fundada, després de la dissolució del poder almohade, per Abū Yahyà Yagmurāsan ibn Zayyān, el govern del qual començà el 1236 al territori de l’actual Algèria, amb capital a Tlemcen.
Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
didal
Didal
Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla; generalment té pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui.
moneda catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la moneda de Catalunya, bàsicament a la que fou encunyada a les seques de Barcelona i de Perpinyà, en oposició a la moneda emesa a d’altres països de la corona catalanoaragonesa, com és ara la moneda mallorquina o la moneda valenciana.
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
caragol
Folklore
Acte propi de la festa de Sant Joan, a Ciutadella, i de vegades de les festes majors d’alguns pobles de Menorca, que consisteix a desfilar en cercle, la colcada, per tres vegades, al voltant d’una illa de cases o en una plaça.
espectròmetre magnètic
Física
Instrument que separa les partícules carregades elèctricament que componen un feix, gràcies a l’aplicació d’un camp magnètic que desvia llurs trajectòries proporcionalment a llur moment lineal; mesura (i prepara), per tant, feixos de partícules amb el mateix moment lineal (o energia cinètica).
decret llei
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, norma amb rang de llei dictada amb caràcter provisional pel govern de l’estat en casos d’extraordinària i urgent necessitat i que en el termini màxim de trenta dies ha d’ésser convalidada o refusada pel Congrés dels Diputats.
La constitució prohibeix d’utilitzar-la per a regular matèries que considera dotades d’una especial transcendència Els governs de les comunitats autònomes estan mancats de la facultat de dictar decrets llei
crosta de soca
Crosta de soca
jasana (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet coriaci, de la família de les poliporàcies, format per barrets de 2 a 4 cm de diàmetre, nombrosos, aplanats, soldats entre ells o superposats, negrosos i pubescents per sobre, i amb poms primerament blancs i després cendrosos, que viu sobre troncs en descomposició.
ira de Déu
Bíblia
Expressió antropomòrfica, equivalent a les de còlera o indignació divina, que indica la no-impassibilitat i el judici condemnador de Déu envers el pecat i la condemnació a què es lliuren els qui s’hi afermen, en contra de la força de l’Esperit.