Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Vicenç Martínez Català
Futbol
Futbolista.
Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom
Germans Argudo
Altres esports de combat
Escola de taekwondo de Barcelona.
Obrí les portes el 1993 prenent el nom dels fundadors, els germans Javier, que feu de professor, i Luis Argudo, que n’assumí la direcció Situada al barri de la Prosperitat, entre les seves activitats destacaren les classes de tècnica i competició de taekwondo i les de defensa personal Formà a taekwondistes com Elena Gómez, Emilio de Toro, Gemma Sardina, Alejandro Juárez, Lorena Morales, Albert Bernal, Sergio Zares o Anna Anguita
Agrupació Deportiva Ultra
Futbol
Club de futbol del barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona.
Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil
funció trigonomètrica inversa

Funcions d’un arc de les funcions circulars
Matemàtiques
Nom genèric de les funcions inverses de les funcions trigonomètriques, és a dir nom genèric de les funcions arcsinus (arc sin), arccosinus (arc cos), arctangent (arc tg), arccotangent (arc cotg) ( funció d'arc
).
Daniel Carasso
Economia
Empresari francès d'origen sefardita.
Descendent de sefardites expulsats el 1492 pels Reis Catòlics establerts a Grècia, el 1916 la seva família s’establí a Barcelona El seu pare, el metge Isaac Carasso Tessalònica 1874 – França 1939 dedicat al comerç de cítrics, fabricà el 1919 en un laboratori del Raval els primers iogurts aliment que coneixia per viatges als Balcans a partir de llet de vaca fermentada Ajudat pel bacteriòleg Jaume Ferran , començà a comercialitzar a les farmàcies aquest producte, al qual donà el nom de Danone en referència al diminutiu del nom del seu fill El 1923 Daniel anà a França, i estudià…
Salvador Cot i Belmonte

Salvador Cot i Belmonte
Periodisme
Periodista.
S’inicià professionalment al Diari de Terrassa 1983 i, el 1988, s’integrà a TVE a Catalunya Posteriorment treballà al Diari de Barcelona i a COMRàdio, on fou editor dels informatius del cap de setmana El 1996 ingressà per oposició als serveis informatius de Televisió de Catalunya TVC i, fins el 2002, en fou corresponsal a Madrid, Bilbao i París Subdirector del diari Avui 2006 i director de l’edició digital 2008, abandonà el càrrec per dirigir el diari electrònic Nació digital 2010-15 Per la tasca en aquest mitjà, que situà entre els líders dels portals de notícies en català, el 2015 rebé el…
Paestum

D’esquerra a dreta, el segon i el primer temple d’Hera. a Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A causa de la…
Montlluís
La ciutadella de Montlluís
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya que comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1 586 m), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.
El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat del de la…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia,…
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada…