Resultats de la cerca

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S…

Situació i presentació El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes…

L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…

L’avenç aconseguit pels estudis bíblics permet d’afirmar que el mot Adam designa, a la Bíblia, l’espècie humana i el primer individu d’aquesta espècie Hi ha una relació entre els mots Adam i adamah ‘terra’, anunciada ja per l’autor bíblic, i així interpreta la natura de l’home pel seu nom pel seu treball l’home és destinat a la terra, que és el símbol de la seva natura El primer sentit de la paraula Adam és collectiu en el primer home és concentrat tot el que hom anomena humà és una personalitat corporativa La història del primer home, al Gènesi , és presentada sota una forma etiològica que…

Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang, que…

A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’…

Situació El campanar vell F Tur L’església de Sant Sadurní és el temple parroquial de Sant Sadurní de l’Heura, municipi situat als vessants septentrionals de les Gavarres, i és al nord-est del seu terme Dista uns 2 km a ponent del nucli de població de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TDG995452 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, la qual porta fins al mateix poble, al centre del qual, ben destacada, hi ha l’església JBH-MLIR Història Una referència sobre Salzet “ Saliceto ” “ que en diuen Sant Sadurní ” apareix en un document de l’any 978,…