Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Miquel Garriga i Roca

Façana neoclàssica de la casa de la ciutat de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut
Bernat de Gallac
Història
Cavaller.
Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria
Frederic III
Història
Emperador romanogermànic (1452-93), rei de Germània i de Romans (Frederic IV) (1440-86), duc (Frederic VII [V]) (1439-44) i arxiduc (1463-93) d’Àustria i duc de Caríntia i Estíria (1435-44).
Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria
Jeroni Cortada i Codina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector d’Alella i vicari general del bisbat de Barcelona, i des d’aquest càrrec promogué la beatificació de Maria de Cervelló És autor d’un tractat esquemàtic sobre lluïsmes, titulat De laudemiis , que féu reimprimir en un sol full de foli major i es féu popular amb el nom de Butlla dels lluïsmes o d’en Cortada Publicà també Breve bosquejo de las glorias de Carlos II per haber cedido el gobierno a su hermano don Juan de Austria sd
Constantí I Taš de Bulgària
Història
Rei asènida de Bulgària (1257-77).
Succeí Miquel I Es casà de primer amb Irene Làscaris, filla de Teodor II, i més tard 1270 amb Maria Cantacuzè, neboda de l’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg hagué de lluitar contra els hongaresos i els bizantins Aliat de primer amb els mongols, en sofrí després les incursions A l’interior del país visqué un període de revoltes, la més important de les quals fou la dirigida pel pastor Ivajlo, el qual prengué el poder després de destronar-lo i matar-lo
Joos Cleve
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor flamenc Joos van der Beke.
Format dins l’estil de Bruges, fou mestre a Anvers el 1511 Una breu estada a Florència es palesa en la seva obra, que es mostra sensible a la decoració manierista a la vegada que dóna un tractament de sfumato leonardesc a les figures Resultat d’aquesta influència i d’un tractament paisatgista a la manera de Patinir són els seus quadres sobre la sagrada família Hom li atribueix el retaule de la Mort de Maria 1515, museu Wallraf-Richartz, Colònia
Philippe de Champaigne
Pintura
Pintor flamenc.
Establert a París el 1623, aviat fou introduït a la cort pel pintor del rei, Du Chesne Protegit per Maria de Mèdici i per Richelieu, esdevingué pintor oficial Conreà els retrats Influït en un primer moment per Rubens i Van Dyck, una crisi mística, que l’apropà als jansenistes, el féu evolucionar després vers un classicisme auster La mère Agnés Arnauld et soeur Catherine de Sainte-Suzanne, Musée du Louvre, París Conreà també, amb fortuna desigual, la pintura religiosa històrica
Joana d’Urgell
Història
Comtessa de Foix i, després, de Cardona i de Prades, darrera filla de Jaume el Dissortat i d’Isabel d’Aragó.
Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona
Antoni Massot
Literatura catalana
Poeta.
Era escrivent Promogué el certamen poètic convocat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma en honor de Ramon Llull per celebrar la revocació per Alexandre VI de les condemnes contra les doctrines lullianes, defensades per Pere Daguí Totes les poesies del concurs foren en català Massot fou l’autor del libel, d’una Exhortació a la immaculada Verge Maria , d’unes llaors a autoritatsi participants, d’un poema fora de concurs en lloança de Llull i de la sentència
Fernando Gutiérrez González
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Va ser un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía” i exercí de crític d’art a La Vanguardia Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà diversos llibres en castellà durant els anys quaranta i cinquanta També hi traduí alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias 1957 de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética 1946 de Joan Maragall