Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
comtat de Girona

Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
Casal d’Espinzella (Viladrau)
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt d’edificacions que component aquest bloc fortificat, al nivell inferior M Anglada La pairalia d’Espinzella es troba a l’extrem nord-occidental del terme, vora els termenals de Seva i Taradell Des de la carretera de Tona a Viladrau es veu a mà esquerra, un cop passat el límit entre les províncies de Girona i Barcelona i també després de trobar el trencall que va a Taradell Aquest casal figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 34,1 —y 34,1 31 tdg 451341 Per anar-hi cal agafar una…
Torre Gironella (Girona)
Art romànic
Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…
Castell d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular esmotxada, únic element que resta d’aquest castell de llarga trajectòria històrica ECSA - J Bolòs En un dels cims d’un turó, als contraforts occidentals de la serra del Boumort foren bastits l’església i l’antic poble d’Aramunt En l’altre cim, una mica més interior, cap a l’est, es conserva una torre de planta circular que devia pertànyer a un castell Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Hem d’anar al poble d’Eres o poble nou d’Aramunt Des d’aquí cal enfilar fins al poble vell i després anar a la torre, o bé seguir una pista que surt de l’entrada del poble de les Eres i…
Castell de Blancafort (Gombrèn)
Art romànic
Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…
Castell de Comiols (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del nivell inferior de la torre mestra del castell, de planta circular, amb algunes cases del poble deshabitat de Comiols a primer terme ECSA - J Bolòs El castell, del qual resta essencialment el nivell inferior de la torre mestra, és situat al cim d’un serrat, al costat del poble deshabitat de Comiols A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats En un dels extrems hi ha l’església i en l’altre s’alça el castell entremig es devien estendre les casetes del poble medieval La finalitat d’aquest castell era, a més de controlar el poble i el seu…
Castell de Lasquarri
Art romànic
El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…
Castell de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el castello de Senyiu, i per tant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina