Situació
Vista del nivell inferior de la torre mestra del castell, de planta circular, amb algunes cases del poble deshabitat de Comiols a primer terme.
ECSA - J. Bolòs
El castell, del qual resta essencialment el nivell inferior de la torre mestra, és situat al cim d’un serrat, al costat del poble deshabitat de Comiols. A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats. En un dels extrems hi ha l’església i en l’altre s’alça el castell; entremig es devien estendre les casetes del poble medieval. La finalitat d’aquest castell era, a més de controlar el poble i el seu terme, vigilar el pas del coll de Comiols i establir una relació amb els castells de la plana del Segre, començant pel de Montmagastre.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG429545.
Per anar-hi cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols. A uns 4 km del desviament de Peracolls, cal prendre l’únic camí que surt a l’esquerra (en direcció a Tremp) i que porta a la casa Torra, des d’on surt una pista, senyalitzada pels estadants de la casa, que porta fins al peu de la cinglera on hi ha el poble, a uns 2, 5 km de la carretera. Cal deixar el vehicle a uns 200 m del poble i prendre un corriol, senyalitzat, que puja fins al pla del cingle. (JBM-JAA-MLIC)
Història
La primera referència sobre el castell de Comiols apareix en la donació o primera dotació de Sant Miquel de Montmagastre que feren, segons un document datat el 1010, però segurament redactat vers el 1019, Ermengol II, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon. En aquest instrument el castell de Comiols és l’afrontació de ponent del terme del castell de Montmagastre. En l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, atorgada per Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem Arnau el 1054, es fa donació a la canònica del castell de Comiols —“ipsum castrum de Chomedols”— d’una tercera part de la parròquia de “ipsa villa”, i de les esglésies de Comiols amb els seus alous.
En el testament d’Arnau Mir de Tost del 1072 el castell s’assigna a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Ponç, i d’aquesta manera passà a formar part dels dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger. El 1187 aquest castell surt esmentat entre les honors que posseeix el vescomte Ponç Guerau III dins el comtat d’Urgell, en l’acta de promulgació de la pau i treva als territoris del comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger. Durant els segles XIII i XIV el castell de Comiols continuà sota el domini dels vescomtes d’Àger, ensems comtes d’Urgell. Posteriorment, l’any 1537 Francesc de Villalba va vendre la baronia de Comiols, entre d’altres, al monestir de Santa Maria de Montserrat. Aquest cenobi benedictí, l’any 1570, permutà a Miquel de Villalba les baronies de Montmagastre, Anya, Montargull, Comiols i la quadra de Vall-llebrera, per diversos béns situats al Vallès. (FFLI-ABC)
Castell
Planta i secció de la torre del castell.
J. Bolòs
La torre del castell és de planta circular. Té un diàmetre intern de 4, 2 m i el gruix de les parets és d’1,6 m Actualment només se’n conserva el nivell inferior, amb una alçada de 5 a 6 m. Per les seves mides, podem suposar que tenia un o dos compartiments superiors. L’espai inferior és cobert per una cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles. Originàriament, s’accedia a aquesta cambra per una petita obertura lateral, situada a la banda sud de la cúpula, arran de la paret. Els murs són fets amb carreus de mida petita (10 cm d’alt per 30 cm de llarg), que alternen amb alguns una mica més grans; tots són ben arrenglerats i units amb morter de calç. A la banda sud, al nivell del primer pis, hi havia la porta, força estreta (poc més de 80 cm d’ample), de la qual només es conserva la part baixa dels muntants. En aquest nivell principal, al costat sud-oest i a la banda nord hi havia sengles espitlleres.
Actualment, només resta la torre, bé que envoltada de construccions segurament, en bona part, més modernes. Molt probablement, però, quan al segle XI s’esmenta el castell de Comiols, hi havia aquesta torre mestra, amb una alçada dues o tres vegades superior i un recinte al voltant, que, en part, pot coincidir amb les parets d’alguns dels edificis actuals. Per les seves característiques i d’acord amb les dades documentals, l’hem de datar a la primera meitat del segle XI. Fàcilment, podem trobar paral·lels d’aquest tipus de torre en d’altres fortificacions d’aquestes contrades (en les torres dels castells de Fontdepou o de Cas, en la segona torre del castell d’Orenga, etc.). (JBM-FFLI)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 17, pàgs. 328-330 i doc. 26, pàgs. 342-347
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 261-263 i 268-272
- Fité, 1986a, pàgs. 54-56; 1993, pàg. 80