Resultats de la cerca

És situada als contraforts de les muntanyes Lookout i Walden, vora el riu Tennessee, en una rica regió minera hulla, urani, ferro, sal i prop de les àrees productores de cotó Important nucli industrial, especialment d’indústria tèxtil, de maquinària, química farmacèutica, de paper i adobs i siderúrgica, i centre comercial Nus ferroviari, port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Chattanooga, fundada el 1886 Fundada el 1815 per John Ross, el 1851 rebé el títol de ciutat

Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla

Hom obté els ferrats per l’acció del clor sobre l’hidròxid fèrric, en presència d’àlcali, segons l’equació de reacció FeOH 3 + 5KOH + 3/2Cl 2 →K 2 FeO 4 + 3KCl + 4H 2 O Són poc estables, i a alta temperatura es descomponen, amb alliberament d’oxigen En dissolució concentrada presenten una coloració intensament vermella En els ferrats el ferro actua com a hexavalent, igualment com el sofre en els sulfats Són isomorfs amb els sulfats, els cromats i els manganats

Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica

Consisteix, generalment, en un cap de coure, en forma de tascó, fixat a una tija de ferro proveïda d’un mànec de fusta, el qual, escalfat amb un llum de soldar o amb un bufador, serveix per a escalfar la part que hom vol soldar i per a manejar la soldadura fosa i introduir-la a les esquerdes que hom fa cobrir o fer-la anar al lloc adequat En alguns soldadors, com els soldadors elèctrics , el cap és escalfat pel mateix instrument

Amorfa, d’aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular És de color negre o gris de ferro, de superfícies irisades i opaca, i té una lluïssor vítria amb tendència metàllica Crema bé, sense fum i amb flama curta, però li cal corrent d’aire perquè conté molt poques substàncies volàtils El seu poder calorífic pot sobrepassar les 8 000 calories, motiu pel qual és emprada com a combustible Els principals països productors són la Gran Bretanya Galles, RFA i els EUA Pennsilvània

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Sovint té un aspecte terrós i es troba barrejat amb argiles i altres impureses És de color gris en els cristalls i vermell mat o brillant en les varietats terroses Té un esclat metàllic o submetàllic i una duresa que oscilla generalment entre 5 i 6 És una freqüent mena de ferro Els jaciments explotats són principalment d’origen sedimentari Els principals estats productors són els EUA, l’URSS, França, Suècia, Anglaterra, Alemanya i el Canadà

Estudià a l’École Polytechnique Fou oficial de l’exèrcit napoleònic, però deixà el càrrec per tal de dedicar-se a la ciència Descobrí la piezoelectricitat 1819 i inventà un galvanòmetre diferencial, una balança electromagnètica i un termoaparell És considerat un dels fundadors de l’electroquímica, a causa dels seus estudis relatius al recobriment de metalls amb níquel i cobalt per protegir-los, i amb manganès, ferro o òxid de plom, per acolorir-los Fou professor del Musée d’Histoire Naturelle

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica 1977, Genó un poblado del Bronce final en el Bajo Segre Lleida 1998, amb FCuesta i JLópez, Celtas e iberos en la Península Ibérica 1999 i Los castros en Asturias 1999

Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa