Resultats de la cerca

Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el…

Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa V kraju nepuganykh ptic ‘En el país dels ocells no espantats’, 1907, Za…

Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…

És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und…

Amic d’Ernst Cassirer i pròxim al seu pensament, en oposició al formalisme aleshores imperant, treballà en un nou mètode de lectura de l’obra d’art, la iconologia, que s’interessava pels continguts i els significats de les imatges, les quals eren transcendides i utilitzades com a fonts històriques per a reconstruir la cultura d’una societat i un període determinats Fundà i dirigí a casa seva, a Hamburg, una biblioteca d’història de la cultura, amb material iconogràfic i especialitzada sobretot en el Renaixement italià, la qual esdevingué una institució de recerca activa i…

Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà…

És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391 aquesta antiga…

La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què figura com a…

Recopilador de documentació relativa a l’anarquisme des del 1884, amb llargues i repetides estades a Anglaterra, França i Suïssa, és autor de Bibliographie de l’anarchie 1897, de diferents sèries biogràfiques Bakunin, Reclus i Malatesta i d’una història general de l’anarquisme tres volums publicats, 1925-31, i quatre d’inèdits A partir del 1928 i fins al 1936 mantingué una estreta relació amb la família Montseny i La Revista Blanca i féu estades anuals a Catalunya Les seves obres Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España 1868-73 1925, La anarquía a través de los tiempos 1935 i,…