Resultats de la cerca

Aquesta església és situada als afores de Cervera, a ponent, prop de Sant Pere Gros, al costat de la via que unia la vila i el camí ral Sembla que ja existia en el tombant del segle XII al XIII De fet, el 1235, rebé 12 diners com a deixa testamentària de Joan de l’Hospital i la seva esposa Ermessenda L’indret tingué una finalitat assistencial en actuar com a hospital, almenys des d’abans del 1246, any en què se sollicità al consell municipal, inútilment, una ampliació del centre Tot sembla indicar que l’origen d’aquest hospital coincideix amb el de l’església, malgrat que no s’ha…

Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots,…

Situació Capçalera de l’església, amb les dues capelles gòtiques afegides a banda i banda de la nau ECSA - A Roura Aquesta església és situada al sud-est del poble de Salses, a l’indret de Garrius, a la vora oest de l’estany de Salses Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 49’ 27” N - Long 2° 56’ 59,4” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la N-9, a la sortida sud de Salses Història L’indret de Garrius és esmentat des de l’any 1100, quan apareix consignada la villa Garicis Tenia 24 focs el 1385 Fou la seu d’una senyoria encapçalada successivament per una família dita Garrius i després per…

Des del 1927 treballà com a agent de borsa, feina que compaginà amb un gran interès per la llengua i la literatura Els anys trenta fou deixeble de Pompeu Fabra els seus apunts foren inclosos en el volum II de les Obres completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Solà i el 1937 obtingué el títol de professor de català Sanitari al front durant la Guerra Civil de 1936-39, després de la qual s’exilià, en retornar a Catalunya emprengué estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1948 Dedicat a l’ensenyament secundari des de la dècada de 1950,…

Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…

A la Mediterrània és una espècie accidental, per la qual cosa molts dels exemplars posats a la venda en els mercats catalans procedeixen de l’Atlàntic

Presenten rizines i apotecis marginals Terrícoles i humícoles, creixen sobretot entre les molses

La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats són més…

Els mascles, d’uns 30 cm, són més llargs que les femelles Té dues aletes dorsals juntes la primera és alta i punxeguda, en forma de falç, i la segona és més llarga i la meitat d’alta l’aleta caudal és llarga, arrodonida per darrere i espatulada Les parts superiors tenen un color gris groguenc o gris verdós vermellenc, amb petites taques fosques i clares als flancs i d’un gris blanquinós a la part inferior Habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic N’hi ha a les costes dels Països Catalans, juntament amb les espècies Cbelenus, Cmaculatus, Cfasciatus, Clyra , etc, de forma similar i de colors vius

Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta