Resultats de la cerca
Es mostren 9730 resultats
el Francolí
El riu Francolí
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la regió de Tarragona.
Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el seu cabal El congost o estret, que té…
Colorado

Riu Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu dels EUA (1.600 km de llargada i 246.000 km2 de conca).
Neix a l’estat de Colorado, als contraforts de l’Hagues, a les Rocalloses, flueix en direcció general de nord-oest a sud-oest, travessa els estats de Colorado, Utah i Arizona fins a desembocar al golf de Califòrnia Mèxic, en un ampli delta El seu curs és molt accidentat i sinuós a causa de l’estructura dels terrenys que recorre En penetrar a l’altiplà de Colorado, el riu s’encaixa en un seguit de congosts Glen Canyon, Black Canyon i, sobretot, el Grand Canyon on el llit del riu s’estreny molt Fou explorat per primera vegada el 1869 per John Wesley Powell el 1923 set estats dels…
Congo
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4.371 km de longitud i 38.000 m3/s de cabal mitjà).
El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre octubre i març…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
ràpid

El riu Isàvena al seu pas pel pont de Pardinella
© Carolina Latorre Canet
Hidrografia
Part del recorregut d’un riu on el corrent és més ràpid.
Pot ésser produït pel retrocés d’una ruptura de pendent o per l’estrenyiment del llit, sempre, però, a causa d’un relleu diferencial que el riu ha d’excavar en cerca del perfil d’equilibri
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
Charles-Pierre de Lamer
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a les ordres del general Dagobert a la Guerra Gran, al Rosselló Ascendit a general 1793, fou cap interí de les forces franceses fins a l’arribada de Dugommier Acabada la guerra, restà al Rosselló i s’hi casà 1794 Durant el domini napoleònic tornà a la vida activa fou diputat del cos legislatiu 1807 i participà en la campanya de Rússia com a inspector de la reserva de cavalleria de la Grande Armée Desaparegué durant la retirada, en el pas del riu Berezina
Celestino Fernández de la Vega
Literatura
Assagista gallec.
Fundador de l’Editorial Galaxia, collaborà en publicacions com El Progreso , La Noche , Grial i Galicia Emigrante Bon coneixedor de l’existencialisme alemany, traduí al gallec obres de Heidegger Da esencia da verdade , 1956 La seva obra O segredo do humor 1963 és considerada una aportació fonamental a l’estudi d’aquest tema des del punt de vista existencialista Immers en una depressió, desaparegué de casa seva el 25 de març de 1986, i el seu cos fou trobat al riu Miño el 15 d’abril L’any 2009 es publicà Ensaios a proba do tempo , un recull de deu assaigs seus
el Flamisell

Aspecte del riu Flamisell al seu pas per la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina