Resultats de la cerca
Es mostren 2940 resultats
les Casesnoves de la Mata
Raval
Raval de Font-rubí (Alt Penedès), a 56 m d’alt, al peu del turó on s’alça el nucli vell del poble.
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…
Joaquim Amo
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació idiomàtica i…
Ruta
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats a Barcelona (al barri de Vallcarca) el 1928 pel director Josep Amich i Bert, Amichatis, que dirigia els doblatges i la sincronització, juntament amb el tècnic Albert Gasset.
Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el 1937 D’…
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n,…
séquia de Torres
Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel…
Canyet
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès) al NE de la ciutat.
Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…
Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…
Martirià

sant Martirià, segons un goig de principis del segle XIX
© Arxiu Històric de Girona
Cristianisme
Bisbe i màrtir cristià.
La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià,…
Peleu
Mitologia
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.
Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà Segons una de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina